Tres maneres d’obrir una invitació digital

El primer segon d’una invitació digital decideix si algú continua llegint o torna al xat. En aquest segon no hi caben el logo, el monograma, la data, la foto i una frase. Hi cap una cosa. Trieu el protagonista i deixeu la resta per a la segona pantalla.

Obrir amb el nom funciona quan la festa és d’una persona o d’una parella que es reconeix en llegir-lo. El nom, gran, i a sota una línia mínima. Si el nom necessita un subtítol, no és el protagonista.

Obrir amb el nom

Obrir amb la data funciona quan el calendari és el conflicte: un dissabte de juny, un pont, una hora rara. La data dita ocupa la primera pantalla, i el nom va just a sota, encara visible sense scroll.

• Un sol protagonista a la primera pantalla
• El nom, si es reconeix en llegir-lo
• La data dita, si el calendari és el que decideix
• Una foto ampla que es vegi sencera

Obrir amb la data

Obrir amb la foto funciona quan la imatge no podria ser d’una altra persona. Una escena ampla guanya un retrat retallat. La foto s’ha de veure sencera al primer cop d’ull.

El que no ha d’obrir és el logo, un «save the date» per costum, ni una animació que dura més que la lectura. Si hi ha música o moviment, que comenci quan el nom o la data ja s’han llegit.

Un sol protagonista a la primera pantalla. El segon no dona per al logo i per a la festa.

Obrir amb la foto

Proveu-ho en un mòbil que no sigui el vostre, amb la llum del dia. Si en un segon sabeu què mireu, l’obertura està bé. Si heu d’explicar «espera, ara baixa», encara n’hi ha massa.