Tipografia per a invitacions digitals: la veu abans del text

Ets al sofà amb el mòbil a la mà i acabes d'obrir l'enllaç d'una invitació que t'ha arribat fa dos minuts. Encara no has arribat al nom, ni a l'hora, ni al lloc, i ja saps si allò és una boda en un pati amb oliveres, un sopar de quaranta amb barra lliure o un bateig de migdia. Això és la tipografia per a invitacions digitals: la font fa sonar la celebració abans que ningú no llegeixi res.

La tipografia és la veu de la invitació. Si la tries malament, el nom de la persona homenatjada queda enterrat sota floritures. Val la pena dedicar-hi cinc minuts, els mateixos que dediques a decidir l'hora o el lloc. I no és el mateix una serif alta i fina que una lletra rodona de traç gruixut: la primera allarga la frase, la segona l'omple.

Tipografia per a invitacions digitals: la veu que va davant del text

Abans de llegir cap dada, la lletra ja dona context. Una script fina i lligada diu una cosa; una sans geomètrica en majúscules en diu una altra. La mateixa frase canvia de to segons la família tipogràfica que triïs. Quatre pistes per comprovar-ho.

• Una script fina i lligada diu «cerimònia al pati, amb oliveres» encara que el nom dels nuvis arribi tres segons més tard.
• Una sans geomètrica en majúscules diu «aniversari de quaranta amb barra lliure»; la mateixa frase en una serif clàssica sona a cerimònia solemne.
• Si dubtes entre dues fonts, tria la que faries servir per escriure a mà l'hora en el WhatsApp que envies als teus pares.
• Descarta qualsevol font que et faci rellegir una paraula: si hi has de mirar dues vegades, l'invitat també.

Dues fonts basten: una mana i l'altra acompanya

El més pràctic és un rètol amb caràcter —una serif alta, per exemple— i la resta de dades amb una sans neutra. El nom o la frase amb la font que té personalitat; data, hora i lloc amb la que no en té gens. Així l'ull sap on mirar i l'adreça del sopar arriba sense esforç.

No posis mai dues fonts decoratives juntes: l'ull no sap on mirar i la informació es perd entre floritures. I si el disseny ja té un color dominant fort, un terracota o un verd oliva, la font neutra deixa que el color faci la feina.

La tipografia no és decoració: és el to de veu de la teva invitació.

La lletra es llegeix en un mòbil i ha de conviure amb les teves fotos

Els noms i la data es llegeixen en una pantalla de sis polzades, aguantada amb una mà i a mitja llum, sovint caminant. Deixa les script per a rètols de tres paraules: una adreça llarga en script no es llegeix. Si la portada és molt carregada, amb fulles, llums i textura, la tipografia ha de ser més neta i un punt més gran; si les fotos ja expliquen molt, la lletra ha de pesar menys.

Canviar la lletra no costa cap reimpressió

Amb paper, canviar la tipografia de cent invitacions és llençar cent invitacions. Amb un enllaç, és una pestanya de l'editor: canvies la font i l'enllaç que ja has enviat mostra la versió nova, sense reenviar res. Pots provar la portada gratis abans de pagar i decidir allà si la font encaixa amb les teves fotos; la invitació completa es desbloqueja per 29,99 EUR, en un sol pagament. Comença per la portada de prova, compara dues combinacions amb el mateix text i publica quan la lletra ja digui el que vols dir.