Plantilles d'invitacions digitals amb pictogrames

La Mireia obre l'enllaç de la invitació mentre espera l'ascensor. El text comença amb una frase bonica i continua amb set línies seguides: l'hora, el pàrquing, el codi de vestir i el dia límit per confirmar. Baixa de pressa fins a la data, mira l'hora i guarda el mòbil. La resta no l'ha llegida.

Amb pictogrames, la mateixa invitació s'entén sense afegir ni una paraula. Un rellotge petit al costat de l'hora. Un sobre al costat del termini. La mirada entra per la icona i només després, si convé, llegeix la frase. A les plantilles d'invitacions digitals amb pictogrames, la feina la fa el dibuix.

El rellotge diu més que la frase que ningú no llegeix

Un pictograma no és decoració, és una drecera. Col·locat al costat d'una dada, l'ull el reconeix de seguida i ja sap què ve a continuació. El text deixa de ser una llista i passa a ser una cosa que s'entén passant el dit.

• Un rellotge al costat de «20.30» dona l'hora abans que l'ull arribi a la paraula.
• Un sobre obert al costat de «confirmeu abans del dia 10» estalvia la frase llarga de cortesia que ningú no acaba de llegir al mòbil.
• Un tacó i una sabatilla al costat de la paraula «còmode» expliquen el codi de vestir millor que «smart casual», que cada convidat interpreta a la seva manera.
• Una copa al costat de l'aperitiu i una forquilla al costat del sopar: el convidat entén que després del brindis hi ha taula.

Cada dubte té el seu pictograma

Els dubtes són sempre els mateixos tres: on és, què es menja i fins quan dura. Cadascun té la seva icona, i cap dels tres no necessita un paràgraf sencer.

Al bloc de lloc, un pin de mapa. L'adreça va al seu propi camp de la invitació, així que si més endavant canvies el lloc o el mapa no cal reenviar res a ningú. Al sopar, forquilla i ganivet. A l'últim ball, una nota musical, que sona a pla i no a advertència.

Un pictograma ben col·locat fa la feina que abans feia un paràgraf sencer.

Un sol traç, un sol color

Tria una família d'icones amb el mateix gruix de línia. Barrejar reblert i línia fina a la mateixa pantalla es nota molt al mòbil. Fes servir el color dels noms o de la data, no un color nou per icona: tres colors diferents converteixen la portada en un semàfor. Que el pictograma sigui una mica més petit que la línia de text més petita; si tapa una lletra, sobra. I una icona es llegeix igual en català, en anglès o en alemany, cosa útil quan la invitació es configura per idioma per a convidats de països diferents.

On col·loques els pictogrames a les plantilles d'invitacions digitals

A la portada, un de sol, al costat dels noms o de la data: dos pictogrames competeixen i qui perd és la data. A les escenes encadenades, una icona diferent per escena —els anells a l'arc de promeses, els coberts al sopar llarg— perquè el convidat sàpiga en quin punt del relat és. El sobre, reserva'l només per al bloc de confirmació: així significa una sola cosa a tota la invitació. Comença per la portada, prova-la gratis, i si et convenç, publica i edita les vegades que faci falta: l'enllaç no canvia i els teus convidats veuen sempre la versió actualitzada.