Invitacions digitals: jerarquia visual que es llegeix en 5 segons

La Marta envia l'enllaç de la invitació del seu aniversari de casament. Deu minuts després, la seva tia li pregunta per WhatsApp a quina hora és. L'hora hi és. A la portada. Però entre un doble filet, un marc amb cantoneres i una frase de tres línies, la data s'ha quedat petita i ningú no la troba.

La tia no té cap problema de vista. Quan algú obre una invitació al mòbil, dret al carrer i amb el sol de cara, mira la pantalla cinc segons i decideix si allò li interessa. Si en cinc segons no troba el dia i el lloc, torna a preguntar. La jerarquia visual és exactament això: l'ordre en què l'ull llegeix el que importa.

Cinc segons i una sola jerarquia visual

No hi ha cap secret. Posa la data amb el cos de text més gran de la portada i el lloc just a sota. El nom dels amfitrions va a dalt i gran; qualsevol altre text ha de ser visiblement més petit que aquell nom. Si la teva tia ha de fer zoom amb dos dits per llegir el dia, la jerarquia ha fallat.

• Un sol nivell principal: la data, amb la mida més gran de tota la portada.
• Els noms dels amfitrions a dalt i grans, i la resta de text clarament més petit.
• Hora i lloc en un segon nivell: es llegeixen bé al mòbil, però mai amb el pes de la data.
• Prova casolana: envia la portada a un grup de WhatsApp i pregunta només «quan i on?». Si algú dubta, reordena abans d'enviar-la a tothom.

La data mana; la resta acompanya

Un sol element ocupa el primer nivell: la data. L'hora, el dia de la setmana i el lloc van un esglaó per sota, encara que es vegin bé en un mòbil a plena llum. El codi de vestimenta es llegeix en una línia i amb el mateix pes que l'hora: ni amagat en lletra minúscula al peu, ni més gran que el lloc de la celebració.

Si l'hora i el lloc tenen la mateixa mida i el mateix color, l'invitat llegeix els dos a mitges i acaba preguntant una cosa que ja estava escrita. I si el nom dels amfitrions va al mateix cos que la data, l'ull no sap on mirar primer.

Una invitació no es llegeix: es mira. Si el primer que veu l'ull no és la data, la resta és decoració.

El color abans que la tipografia

Tria un únic color d'accent i fes-lo servir només en allò que vols que es vegi primer, per exemple la data o el botó de confirmar. Si tenyeixes mitja invitació, res no destaca. El fons clar amb text fosc sol funcionar millor que al revés: el contrast es comprova al carrer, amb el mòbil a la mà i el sol de cara, no davant del monitor. I si poses una foto de fons, enfosqueix o difumina la zona on va el text: una data blanca sobre les fulles d'un jardí desapareix quan l'invitat baixa la brillantor de la pantalla.

Fora tot el que no és dada

Cada adorn que no informa competeix amb la data: el doble filet, el marc amb cantoneres, la frase bonica de tres línies que ningú no recorda després. Deixa un sol botó visible a la portada, el de confirmar assistència; si n'hi ha dos de semblants, part dels convidats en prémerà un altre i no sabràs si venen. Ordena la informació com ordenaries una taula: el plat principal al centre, els coberts al voltant i res més a sobre del mantel.

Si vols aplicar aquesta jerarquia sense barallar-te amb el disseny, una invitació digital de Send The Joy et deixa editar textos i fotos al navegador i veure el resultat a l'instant. Pots canviar l'hora, el lloc o el codi de vestimenta després d'enviar-la, i l'enllaç continua sent el mateix. Prova la portada gratis, mira com queda al mòbil i publica quan la data sigui el primer que es veu.