Invitacions digitals amb galeria de fotos col·laborativa

Dissabte a la nit, algú aixeca la copa i diu que demà passarà totes les fotos al grup. Demà no passa res. Tres setmanes després, el grup té 240 missatges: dos amb fotos, la resta de gent preguntant si hi havia pàrquing, qui va agafar el seu jersei i per què el menú portava alfàbrega.

El problema no és la teva gent, és el lloc on els has demanat les fotos. Aquí entren les invitacions digitals amb galeria de fotos col·laborativa: la invitació diu on van les fotos i com pujar-les, i l'àlbum compartit és on acaben. Separa la informació de les imatges i tot quadra.

L'àlbum comença a la invitació, no al xat

Abans que cap convidat faci una foto, ja ha vist les teves. La invitació admet fins a 6 fotos pròpies i aquestes marquen el to del que es puja després: si les teves són del pati i de la taula parada, la gent pujarà moments, no selfies al mirall del lavabo. Canvia el comiat per la instrucció de l'àlbum. En lloc d'un «us esperem!», prova «pugeu-ho tot a #MartaILeo». Ho dius una vegada i t'estalvies repetir-ho el dilluns a quaranta persones.

• Posa la instrucció de l'àlbum a l'última escena de la invitació, on tothom arriba abans de tancar-la.
• Fes servir la confirmació com a filtre: qui respon allà ja és al canal correcte i veurà qualsevol canvi.
• Qui contesta pel xat es perd entre logística i acaba enviant les fotos a un fil que ningú no tornarà a obrir.
• Carrega les teves sis fotos abans d'enviar: són l'exemple del que la gent s'atrevirà a pujar.

Tria la galeria col·laborativa segons com es comporta la teva gent

No hi ha un mètode únic. Hi ha el mètode que la teva gent farà servir de veritat. Si al teu grup hi ha tres persones que no es descarreguen res, un enllaç que s'obre al navegador guanya qualsevol aplicació de fotos que demani registre.

Si la gent publica a xarxes, un hashtag et pot servir. Si hi ha avis i tiets que no publiquen enlloc, el hashtag es queda curt i necessites un lloc únic on pujar. Nomena una persona per recordar-ho en tres moments: el brindis, el pastís i l'última cançó. Un sol missatge a cada moment multiplica les fotos.

Un mètode, dit una vegada i al lloc correcte, val més que quaranta missatges al grup.

La frase de la invitació decideix quantes fotos arriben

Posa una data límit explícita: «fins al diumenge 15» funciona; «quan puguis» et torna tres fotos al setembre. Dona exemples del que vols —les de la taula 4, les del ball, les de l'àvia— perquè demanar «fotos de l'esdeveniment» només torna quaranta selfies. I digues on no les vols: si no vols una carpeta infinita al xat, avisa-ho abans, no després.

La invitació s'edita i l'enllaç no canvia

Pots canviar el text, l'hora o la frase de l'àlbum després d'enviar-la: l'enllaç és el mateix i ningú no ha de tornar a buscar-lo. No hi ha reimpressió ni sobres nous. I si algú gran vol paper, la combinació sensata és un enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les guardarà en un calaix. L'àlbum, mentrestant, segueix viu setmanes després. Tria un mètode, anomena'l una vegada a la invitació i deixa que les fotos arribin mentre tu balles.