Invitacions digitals amb doble confirmació: potser no és un sí

Són les set de la tarda, tens el correu del restaurant obert i et demanen el nombre definitiu per a divendres. Obres el xat del grup i hi trobes tres «sí», dos «potser» i un «ja t'ho dic». Amb això no tanques res.

Un «potser» no és un «sí», i si els barreges acabes pagant llocs que quedaran buits o comptant plats que no arribaran. Les invitacions digitals amb doble confirmació serveixen exactament per a això: separen les dues respostes des de la primera pregunta i et deixen tancar el número amb el restaurant amb dades, no amb intuïcions.

Separa el «sí» del «potser» des de la primera pregunta

Gairebé tots els formularis de confirmació fan una sola pregunta i barregen dues coses a la mateixa casella: qui vindrà segur i qui encara no sap com dir que no. Si configures les preguntes del RSVP, pots partir-ho en dos passos.

• Primera resposta amb un sí, un no i un «encara no ho sé». Així el potser té un lloc propi i no es disfressa de sí.
• El potser sol ser cortesia: «si aquell cap de setmana no em toca treballar». Compta'l com un no provisional fins que es converteixi en un sí amb nom i cognoms.
• El sí definitiu necessita data pròpia. Posa-la dins la mateixa escena de confirmació, no en un missatge que es perd entre mems.
• Quan algú passi d'«encara no ho sé» a sí, la segona pregunta ja pot demanar quants veniu.

On et descuadra el compte un «potser»

Amb càtering, un potser comptat com a sí és un cobert pagat que ningú ocuparà. Comptat com a no, és el plat que falta quan arriba la tia que mai contesta. Cap de les dues opcions surt gratis.

Treballa amb dos recomptes: el primer el dia que obres la invitació i el segon quan tanques el nombre amb el restaurant. El que val és el segon. I decideix abans què prefereixes: una taula de vuit segura o deu cadires amb dues incògnites.

Un potser no et trenca el sopar. El que te'l trenca és comptar-lo com un sí.

Com es munta la doble confirmació en una invitació digital

A l'editor del navegador de Send The Joy configures les preguntes del formulari de confirmació: una primera resposta provisional i una segona que ja demana quants veniu. Les respostes arriben dins la mateixa invitació, en una llista ordenada, i no has de reconstruir res llegint un xat de quaranta missatges. Els convidats obren l'enllaç al navegador del mòbil i responen des d'allà, sense instal·lar cap aplicació.

El segon avís es dona una vegada i ben donat. Posa data i acció al davant: «Confirmes abans de divendres 12?» es respon en un minut; «no t'oblidis de confirmar» es queda allà per sempre. Reaprofita el mateix enllaç, perquè qui no havia respost obri la invitació ja corregida, amb el mapa i l'hora bons. I deixa marge per a qui treballa de nit o viu en un altre fus horari.

Quan el paper encara té sentit

Si algú guardarà la invitació en un calaix, imprimeix unes quantes còpies per a aquestes persones i dona l'enllaç a tota la resta. El paper no s'actualitza: si canvia l'hora, la còpia impresa es queda dient una cosa que ja no és certa i l'enllaç no. Per això l'enllaç mana i la còpia acompanya.

Amb dues rondes clares deixes d'endevinar qui vindrà i tanques el nombre amb el restaurant sense ensurts. Prova un disseny gratis, munta les teves preguntes de confirmació i publica quan ho tinguis a punt.