Invitacions digitals per a convidats que no dominen el mòbil

El dia abans del dinar, la teva tia et truca. Ha rebut l'enllaç, l'ha obert, però no sap què ha de fer. Tu el mires des del teu mòbil, trobes el botó de confirmar assistència i tot funciona. Ella s'ha quedat mirant la foto de portada i no ha baixat més avall. No és que no vulgui venir: la pantalla no li ha dit on havia de tocar.

Passa cada setmana amb les invitacions digitals per a convidats que no dominen la tecnologia. Gairebé mai falla l'enllaç; falla com arriba i què hi troba qui l'obre. Amb quatre coses fetes abans d'enviar, la persona que no va amb el mòbil a la mà confirma igual que la resta.

L'enllaç que només has provat tu

Obrir la invitació des del teu telèfon no demostra res. El teu navegador ja té la sessió oberta, la pantalla és gran i saps on és cada cosa. El convidat hi arriba de nou, amb un mòbil que potser té quatre anys i el text ampliat al màxim.

• Obre la teva invitació des d'un mòbil que no sigui el teu i en mode incògnit. Si el botó de confirmar assistència queda per sota de la foto de portada, molta gent es quedarà mirant la foto i no baixarà.
• Escriu la data, l'hora i el lloc al text del missatge, no només dins de la invitació. Qui no aconsegueixi obrir l'enllaç, almenys sabrà quan se celebra.
• No enviïs l'enllaç pelat amb un «aquí». Un missatge que diu «Aquí tens la invitació de la Marta i el Lluís, obre-la quan puguis» s'entén; un enllaç sol s'ignora.
• Prova'l també en un telèfon vell i amb el navegador que ve per defecte. Si allà es veu bé, es veurà bé a tot arreu.

Convidats que no dominen la tecnologia: digues «Confirmar assistència»

«RSVP» funciona en una oficina i desconcerta en un grup de família. La paraula no és el problema: el problema és que qui obre el formulari no sap què se li demana. Escriu la pregunta tal com la faries en veu alta.

Pensa en qui llegirà el formulari, no en qui el va dissenyar. Una pregunta clara —«Véns al dinar? sí o no»— es respon. Cinc camps seguits s'abandonen. I si algú et contesta per WhatsApp en comptes de fer-ho per la invitació, copia-ho tu a mà i no hi donis més voltes: la llista de confirmacions et queda ordenada dins de la mateixa invitació.

Una invitació digital no ha de ser bonica només per a qui la fa: ha de dir clarament què ha de fer qui la rep.

El codi QR, el paper i un missatge de veu

El codi QR també necessita una frase a sota. Envia'l com a imatge dins del xat i afegeix-hi: «obre la càmera i apunta al quadre». Sense això, molta gent el mira i no fa res. Si el penges en una porta o en una taula, imprimeix-lo gran: a vint centímetres s'escaneja sol; en una targeta petita cal insistir tres cops. Deixa també el mateix enllaç escrit com a text, per a qui no trobi la càmera. I per als avis, unes quantes còpies impreses: no és un pla B, és sentit comú. Si canvies l'hora o el lloc, no cal reenviar res ni imprimir res de nou: el mateix enllaç mostra la versió actualitzada. Un missatge de veu de trenta segons explicant on és el botó calma més que un text en majúscules. I nomena una sola persona de referència per als dubtes: si cadascú dona una instrucció diferent, el convidat desconnecta. Amb l'enllaç provat, la pregunta ben escrita i el missatge clar, la invitació fa la resta.