Invitacions digitals amb realitat augmentada que funcionen

Diumenge al matí, la Marta obre l'enllaç d'una invitació digital amb realitat augmentada mentre espera el cafè. A la pantalla hi surt un arc daurat, hi toca, i el mòbil li demana d'instal·lar una aplicació. Tanca la pestanya. Encara no sap a quina hora és el dinar ni què s'ha de posar.

Quan l'extra va al davant del text, passa això: l'invitat es queda a la part bonica i no arriba mai a la pràctica. La capa de càmera ha de ser un afegit, no la porta d'entrada. Primer qui, quan i on. Després, si la celebració ho demana, l'arc.

Invitacions digitals amb realitat augmentada: el text va primer

Una invitació digital és una pàgina web pròpia. S'obre amb un enllaç, un QR o un missatge, i no obliga ningú a instal·lar res. La capa de realitat augmentada va a sobre d'això, mai a sota. Si per saber el dia i l'hora cal passar per dues pantalles, l'experiència ja ha fallat abans de començar. La portada ha de donar el nom i la data en dues línies, i l'extra amb càmera s'ofereix després, com qui ensenya el menjador abans de seure a taula.

• El nom de l'invitat a la portada, no amagat dins de l'enllaç.
• Qui, quan i on en dues línies: si cal obrir tres pantalles per llegir l'hora, alguna cosa no rutlla.
• Una versió que es pugui llegir sencera sense càmera ni so.
• El QR imprès apuntant exactament al mateix enllaç que el missatge.

El gest ha de ser un de sol

Tocar un botó o enfocar un QR. Res més. Si per obrir l'extra cal registrar-se, baixar una aplicació o girar el mòbil en un angle exacte, mitja llista de convidats ho deixa estar a la primera. No és que no els faci gràcia: és que un divendres a la nit ningú no llegeix instruccions.

Escriu la instrucció com li diries a la teva tia: «obre l'enllaç i toca l'arc». Res d'«activa l'experiència immersiva». I prova-ho amb algú que no vingui a la celebració: si dubta dos segons, el text encara no està a punt.

Si l'invitat ha de pensar com s'obre l'extra, l'extra sobra.

On la càmera suma i on és millor apagar-la

Suma quan l'invitat no ha vist mai el lloc: el menjador muntat, l'arc, la taula llarga on seureu. Amb un cop d'ull decideix el calçat i l'abric abans de sortir de casa. També suma a l'arribada, amb una referència sobre el carrer real que estalvia els missatges de darrera hora buscant el portal.

Amb un o dos moments en tens prou: l'arribada i el brindis, per exemple. Deu sorpreses seguides converteixen la invitació en un tràmit que la gent es salta. I si els convidats són grans, la connexió de la casa del poble va justa o algú obre l'enllaç des de l'ordinador de la feina, millor deixar la càmera apagada. El text ha de funcionar tot sol, amb les mateixes fotos i les mateixes preguntes de confirmació.

Canviar l'hora o el lloc sense reenviar res

Si canvies l'hora, el lloc, el mapa o el codi de vestimenta, l'enllaç continua sent el mateix i els convidats veuen la versió actualitzada. No cal reimprimir ni tornar a enviar sobres. Si reparteixes unes quantes còpies impreses per a qui les vulgui guardar, que el QR porti al mateix enllaç del missatge: dues portes, una sola invitació. Les confirmacions arriben dins de la invitació, en una llista ordenada i amb les preguntes que hagis configurat, i et deixes de perseguir respostes pel WhatsApp.

Quan el gest és clar, muntar la invitació és editar textos, fotos i música i donar-li a publicar. Comença provant la portada gratis i decideix després si la teva celebració necessita una capa de realitat augmentada o només un enllaç que ningú no hagi de perseguir.