Invitació digital: com triar les tipografies del teu event

Tens la data, el lloc i mitja llista de convidats. Obres l'editor, escrius els vostres noms i la invitació sembla d'un altre event: les lletres són massa fines, el cognom es parteix a mitges i l'hora gairebé no es veu. No és el disseny. És la tipografia. Amb una invitació digital pots canviar-la ara mateix i veure com queda al mòbil. I si vols tenir-la enllestida avui, tries un disseny del catàleg, l'edites i envíes l'enllaç el mateix dia, sense imprimir ni repartir res a mà.

Aquí tens el que cal mirar abans de decidir: el to que vols donar, quantes fonts hi caben i com es llegeix cada cosa en una pantalla petita. Tot es comprova en cinc minuts, abans de donar el vist-i-plau.

Com triar les tipografies d'una invitació digital

La tipografia diu el to abans que el color. Un sopar de gala en un saló amb estovalles blanques demana una serif fina i espaiada. Una festa en una terrassa a la posta de sol admet una sans rodona i tranquil·la. Pensa en el ròtul: «Sopar llarg» en majúscules molt fines sona a restaurant clàssic; la mateixa frase amb una script lleugera sona a nota escrita a mà. Tria primer el to —formal, proper, festiu— i després la parella de fonts. Si dubtes entre dues, queda't amb la que es llegeix millor en pantalla petita.

• Dos tipus de lletra és el nombre segur: una amb caràcter per al ròtul i els noms, i una de neutra per a la data, el lloc i els textos llargs.
• Una tercera només si és una script reservada a la signatura final. Tres tipografies diferents al mateix bloc de detalls semblen un catàleg.
• Al Joy Studio pots canviar la parella de fonts i veure-la a l'instant a la vista prèvia, sense recarregar la pàgina ni refer res.
• Mira la font amb una foto al darrere: el contrast entre la lletra i la imatge decideix si el ròtul es llegeix o desapareix.

Prova el nom més llarg i mira la data al mòbil

En majúscules, deixa aire entre lletres: un nom enganxat es llegeix com una paraula inventada. Abans de donar el vist-i-plau, escriu el nom més llarg de l'event —un cognom compost, una ciutat— i mira com queda. Si es trenca en dues línies al mòbil, baixa un punt el cos de la lletra. Un nom ben trencat queda millor que un d'espremut en una sola línia.

El convidat obrirà l'enllaç al telèfon, potser mentre espera l'autobús. Mira la data i el lloc a trenta centímetres de la pantalla: si has d'acostar-hi el nas, la lletra és massa fina. Els traços ultrafins i les script amb enllaços molt tancats es desfilagarsen en pantalles petites. Comprova-ho amb la brillantor baixa i a la llum del dia. Si l'hora encara es llegeix, aquella tipografia aguanta.

Si has d'acostar el mòbil per llegir l'hora, la tipografia no funciona, per bonica que sigui.

Per què les invitacions digitals aguanten el canvi de tipografia

Amb paper, canviar de lletra vol dir tornar a imprimir i tornar-ho a repartir. Aquí no: edites el camp de text al navegador, el canvi es veu a l'instant i l'enllaç segueix sent el mateix. Ningú no ha de reenviar res, i si més endavant vols canviar una hora, el lloc o el codi de vestimenta, els convidats veuen la versió actualitzada. Si algú de la família vol paper, la combinació sensata és l'enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les vulgui guardar. La mateixa pàgina aguanta fins a sis fotos pròpies, música i les preguntes de confirmació configurables. Prova-ho: edita la portada gratis i, quan ho tinguis clar, desbloqueja totes les escenes per 29,99 EUR amb un pagament únic.