Invitació digital sense errors de traducció automàtica

La Marta publica la invitació de la seva boda i al cap d'una hora rep un missatge del seu cosí de Manchester: «Qui és Tuesday?». La traducció automàtica havia convertit «Ana i Martí» en «Ana and Tuesday». El convidat no sabia qui es casava. Amb una invitació digital del catàleg pots tenir-la feta i enviada avui mateix, i el contingut es pot escriure en un idioma i en un altre dins de la mateixa invitació.

El traductor no és dolent. El problema és publicar sense repassar. La màquina encerta les frases genèriques i falla justament en el que fa que la teva celebració sigui teva: els noms, els malnoms, el nom del lloc i l'hora. Com que la vista prèvia es veu al moment, les errades surten abans de publicar.

Invitació digital i traducció automàtica: el primer error són els noms propis

«Ana i Martí» no es tradueix mai. Si el traductor els converteix en «Ana and Tuesday», l'invitat anglès llegeix un nom que no li sona i es pensa que hi ha algú més a la llista. Amb els llocs passa el mateix: «Mas de la Riera» acaba com «Farm of the Riera» i el convidat dubta si allò és una finca o una descripció.

• Noms propis, malnoms i nom del lloc: es queden tal com són als dos idiomes.
• Apel·latius de casa com «la iaia», «el tete» o «els cosins de Lleida»: o s'expliquen amb una frase al costat, o no es toquen.
• Hora i data: tria un sol format i mantén-lo a la versió catalana i a l'anglesa.
• Codi de vestimenta: fes servir paraules que s'entenguin igual en els dos idiomes.

La revisió es fa escena per escena, no només a la portada

Cada escena de la invitació porta els seus propis textos: rètol, noms, data, frase i lloc. Si només repasses la portada, te'n deixes la meitat. Torna a mirar els dos idiomes a l'Umbral de calç, després a la Memòria del pati i un altre cop a la Cena llarga.

El comptador de caràcters avisa quan una traducció més llarga no hi cap: «Save the date» ocupa menys que «Reserva la data», i l'alemany s'allarga encara més. I si un rètol es queda buit en un dels idiomes, l'invitat veu un forat a mitja escena.

Una invitació digital et deixa corregir la traducció després d'enviar-la: canvies el text i l'enllaç continua sent el mateix.

Dates, hores i adreces: on la traducció automàtica falla més

«19.30» no necessita cap traducció, però «7:30 pm» confon qui llegeix en català. Tria un format i no el barregis. A l'adreça, tradueix només el que tingui traducció real: «Carrer de la Pau» es queda com està perquè el taxista hi arribi, i l'enllaç del mapa no es toca.

Per què una invitació digital aguanta els dos idiomes

El contingut es pot configurar per idioma dins de la mateixa invitació digital: un sol enllaç per a tothom, no una versió en català i una altra en anglès per separat. Si al cap d'una setmana trobes una errata a la traducció, l'edites i els convidats veuen el text corregit sense que hagis de reenviar res. Ningú no instal·la cap aplicació: s'obre l'enllaç al navegador del mòbil, es llegeix en l'idioma de cadascú i es confirma l'assistència a la mateixa pàgina. Abans de donar a publicar, llegeix la versió traduïda com si fossis un convidat que no parla la teva llengua. I si encara no tens clar el disseny, prova'l gratis: en mode de prova s'edita la portada sense pagar.