Invitació digital: tipus de lletra que es llegeixen al mòbil

Són les dotze del migdia, la terrassa és plena de llum i l'Anna obre l'enllaç de la teva invitació digital amb el brill del mòbil al mínim. La foto de la portada li agrada. El nom dels nuvis, en canvi, l'ha de llegir dues vegades: és una cal·ligràfica fina sobre un fons clar. No passa perquè la lletra sigui lletja, sinó perquè ningú no la va mirar en una pantalla petita abans de publicar-la. Al catàleg pots triar el disseny, escriure els noms i veure els tipus de lletra al mòbil avui mateix.

Decidir els tipus de lletra d'una invitació no va de gustos: va de mida, de contrast i de la distància a què es mira. I aquí tens una cosa que el paper no et dona: si un mes després veus que la data no es distingeix, la canvies i el mateix enllaç mostra la versió nova, sense reimprimir ni reenviar cap sobre.

Tipus de lletra per a invitacions digitals: primer la mida, després l'estil

Abans d'enamorar-te d'una cal·ligràfica, mira-la al 100% a la pantalla del mòbil. Si el nom dels nuvis ocupa menys d'un terç de l'amplada, a la taula d'un restaurant es llegirà malament. Les tipografies amb la 'x' petita —aquella minúscula baixa, tipus Cormorant o Didot— perden detall en pantalles petites; per al nom principal busca una altura de minúscula generosa, com la d'una Georgia o una Lora. I prova el pitjor escenari: el convidat al carrer, amb el brill al mínim. Si a aquesta mida la data i l'hora es distingeixen sense esforç, la tria és bona.

• Mira cada tipografia a la mida real del mòbil: el nom ha d'ocupar com a mínim un terç de l'amplada de la pantalla.
• Una cal·ligràfica o una display només per al rètol; noms, data, lloc i botó, en una serif o una sans llegible.
• Dues famílies com a màxim: el contrast es fa amb el pes de la lletra, no afegint una tercera font.
• Res de majúscules en cal·ligràfica, ni d'espaiat ampli en adreces llargues, ni de gris clar sobre crema per a l'hora i el mapa.

Com combinar dos tipus de lletra en una invitació digital

Dues tipografies amb molta personalitat barallen entre elles. Deixa la cal·ligràfica o la display per al rètol —«Ens casem»— i baixa la resta a una sans neutra. El contrast es nota al pes abans que al nombre de fonts: el nom en semibold i les dades en regular de la mateixa família funcionen millor que tres tipografies diferents.

Una combinació que gairebé no falla: una serif elegant per als noms i una sans neta per a la data, el lloc i el botó de confirmar. El convidat entén què és important sense haver-hi de pensar.

El convidat no ha d'admirar la tipografia: ha de trobar la data i el lloc en dos segons.

Què permet la invitació digital i el paper no

Res d'això no s'ha de decidir a cegues. A l'editor del navegador veus la vista prèvia al moment i canvies la lletra o la mida sense recarregar la pàgina. L'enllaç és sempre el mateix: si al cap d'un mes la cal·ligràfica no et convenç, la canvies i els convidats obren la versió actualitzada, sense reimprimir res ni enviar cap sobre. Fins i tot l'endemà de la celebració encara hi pots canviar l'hora o el mapa. Obre el catàleg, tria un disseny i mira com queda el teu nom al mòbil abans de pagar: la invitació s'obre en qualsevol navegador, sense instal·lar cap app, i les confirmacions arriben dins de la mateixa invitació.