Inspiracio
El color de la celebració, abans que la tipografia
Trieu un color que ja sigui al ram, al vestit o a la taula. La lletra ve després. Un color repetit amb intenció es reconeix abans que un alfabet rar.
Send The Joy · 29 de setembre del 2026 · 1 min de lectura
Gairebé tothom tria la tipografia primer. El color es deixa per al final o s’hereta de la plantilla. Al revés funciona millor. El color ja existeix a la celebració: el ram, el vestit, el tovalló, la llum de la sala.
Un convidat veu el color abans de llegir. Al mòbil, la lletra encara no es distingeix i la taca de color sí. Si aquesta taca és la mateixa de la taula, la invitació i la festa són la mateixa cosa.
El color ja és a la festa
La tipografia entra quan el color ja està decidit. Una lletra clara acompanya. Una lletra rara, triada perquè «és diferent», competeix amb el color i sol perdre.
- Un color que ja sigui al ram, al vestit o a la taula
- La taca de color visible abans que la lletra
- Una tipografia que es llegeixi sense acostar el mòbil
- El mateix color repetit, no una gamma de cinc
La lletra acompanya
Repetiu el color en pocs llocs: el fons, un detall, potser el botó. No el repartiu en cinc tons que en realitat són cinc colors.
Mireu una tela o una flor de veritat abans d’obrir un selector. Una foto d’aquestes peces, apaïsada i sense text a sobre, pot ser la imatge. El nom va al costat, on es pot canviar.
El color mana. La lletra acompanya. Si la tipografia crida i el color no diu res, sembla un catàleg.
Repetir és més fort que inventar
Si dubteu entre dues lletres, quedeu-vos amb la que es llegeix a un braç de distància. El color ja ha fet la feina de reconèixer-vos.
