Sopar de gala en un far: etiqueta, hora i vestuari

Són tres quarts de vuit i el feix del far acaba de passar per sobre la taula. Els convidats arriben pel camí de pedra, amb el vent de cara, i obren l'enllaç per comprovar a quina hora seuen. Un sopar de gala en un far té dues coses que no es negocien: el lloc i el codi de vestimenta. La resta —quan arribes, on deixes el cotxe, quan s'aixeca la copa— es decideix molt abans, quan escrius la invitació.

Al far no hi ha saló d'espera ni ascensor. Hi ha una pujada, una terrassa i una hora que, si la dius malament, deixa mitja taula dempeus buscant on seure. Per això la invitació ha de dir les coses concretes des del primer moment.

El far marca l'hora: la teva també

La llum gira cada pocs segons, però el camí de pedra no es puja sol. A la invitació, separa dues hores: la d'arribada al peu del far i la de seure a taula. Si són les 19:30 i les 20:15, escriu-les totes dues. I afegeix què es trobaran en arribar: si cal pujar a peu, si la terrassa obre només en una franja concreta o si no hi ha aparcament al recinte.

• Hora d'arribada al peu del far, diferent de l'hora de seure a taula.
• Ubicació exacta, amb avís d'aparcament o de transbord si n'hi ha.
• La franja en què s'obre la terrassa, tal qual: «la porta s'obre a les 19:15 i es tanca a les 19:45».
• Hora del primer brindís i hora en què s'apaga la música.

El codi de vestimenta d'un sopar de gala en un far

«Etiqueta» a seques no diu res quan ets davant del mar. Escriu-ho sencer: «smoking i xal després de les 23:00» o «vestit fosc i sabata tancada». El vent aixeca faldilles, vols i estovalles, així que una nota sobre el teixit o el llarg estalvia que algú passi la nit subjectant-se la roba.

L'escala de cargol i el terra de pedra demanen tacó ample. Una sola paraula sobre el calçat t'estalvia el tram final de la pujada amb la sabata a la mà.

A taula, l'etiqueta comença per la tovallola

La tovallola es desplega a la falda quan t'asseus, i en una taula llarga ningú agafa el cobert fins que l'amfitrió agafa el seu. El mòbil es guarda durant el brindís: la foto del feix de llum es fa després, amb la copa ja recolzada al mantell. Si t'aixeques entre plats, la tovallola es queda sobre la cadira i no sobre el plat: és el senyal que tornes.

L'etiqueta d'un sopar de gala en un far no és un codi tancat: és la manera d'explicar als convidats com passaran la nit.

Confirmar a temps és la primera etiqueta

Abans de triar les espelmes, decideix com comunicaràs l'hora, el codi de vestimenta i la data límit per confirmar. Amb una invitació digital tot això viu en un enllaç: els convidats no instal·len cap app, obren la pàgina al mòbil i confirmen allà mateix, en una llista ordenada, amb les preguntes que hagis configurat. Si a última hora canvies l'hora del brindís o el mapa, edites i el mateix enllaç ja mostra la versió nova. I un «potser» no compta: posa una data límit, per exemple el 5 de maig, i digues on es respon.