Plantilla d'invitació de sopar de gala: el codi de vestimenta

Falten deu minuts per a les nou i el Jaume arriba amb texans. La invitació deia «sopar de gala» a la portada, això sí. El detall del vestuari va anar a parar a un missatge del grup cinc dies abans i ell no el va llegir. La resta de convidats van de fosc i ell busca una cadira al fons.

El codi de vestimenta no falla perquè la gent sigui descuidada. Falla perquè viatja per un canal que no és la invitació. La solució és avorrida: escriure'l dins de la invitació, en un camp pensat per a això, i deixar-lo allà.

Plantilla d'invitació de sopar de gala: el codi de vestimenta, dins la invitació

Al camp de text del codi de vestimenta hi caben les tres coses que importen: el nivell d'etiqueta, el color i una nota de calçat. «Esmoquin amb llaç negre; taló còmode» resol més dubtes que la paraula «elegant». I si el codi passa de «còctel» a «formal», edites l'escena i el mateix enllaç continua valent: ningú no ha de reenviar res ni tornar a imprimir res.

• Nivell: una sola etiqueta. «Black tie», «formal», «còctel» o «smart casual». Si en poses dues a la mateixa frase, algú preguntarà a última hora.
• Color: si demanes paleta, concreta dos o tres tons («verds foscos, negre, granat») i digues què s'ha d'evitar només si de debò importa.
• Calçat i terra: un jardí de grava i una sala amb tarima no demanen les mateixes sabates. Una línia sobre el terreny estalvia la pregunta de les 19.40.
• Una frase de sortida: «Si tens dubtes de vestuari, escriu-nos abans del dia 10». Serveix perquè la conversa no esclati el mateix dia.

Nivell, color i calçat: tres línies i cap dubte

El nivell és una sola etiqueta: «black tie», «formal», «còctel» o «smart casual». Barrejar-ne dues dins la mateixa frase és el que provoca el missatge de les set de la tarda preguntant què s'ha de posar.

I repetir-ho ajuda. Una línia curta a la portada, al costat de la data i l'hora, i el detall complet a l'escena del sopar. Si el codi apareix només en un racó de la invitació, algú el perdrà.

Editar no és reenviar

Canvies l'hora de les 21.00 a les 21.30 i el codi de «còctel» a «formal»: qui obre l'enllaç veu la versió nova, al mateix enllaç de sempre. Si la foto de portada no et convencia, la substitueixes o en marques una altra; s'encuadra sola dins el marc i la resta de la invitació no es toca. No circulen dues versions: si algú va perdre l'enllaç al xat, li tornes a enviar el mateix i tothom llegeix el mateix.

El codi de vestimenta no és un detall de la invitació: és la primera cosa que algú llegeix abans de decidir què es posa.

Portada, sopar i confirmació: la plantilla es llegeix com la nit

A la portada hi van el rètol, els noms dels amfitrions, la data, la frase i el lloc, cada dada al seu camp i amb comptador de caràcters per no passar-te. Després, les escenes encadenades —com «Llindar de calç» o «Sopar llarg»— amb les teves fotos i els teus textos, i el formulari de confirmació dins la mateixa invitació, amb les preguntes que vulguis configurar. Els convidats obren l'enllaç des del mòbil, sense instal·lar cap app, i responen allà mateix. És digital: no s'imprimeix ni s'envia paper, i si algú el vol guardar, la combinació sensata és enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les conservarà. Abans d'enviar res, escriu el codi de vestimenta com si fos la primera línia que algú llegirà: nivell, color i calçat. Quan la teva plantilla ja ho diu tot i recull les confirmacions, deixes de fer d'administrador del grup i tornes a ser l'amfitrió.