Menú infantil a la invitació de casament: digues qui menja què

El restaurant et demana el compte de menús infantils per divendres. Tens catorze nens a la llista i una invitació digital a mig escriure. Obres l'escena del sopar per posar-hi el menú dels petits i et ve el dubte de sempre: com es diu el menú infantil a la invitació de casament sense que la pàgina sembli un formulari?

La resposta és curta: una línia, al lloc correcte, i prou. La resta són missatges de pares preguntant el mateix un cop i un altre, i tu responent a mà el que podries haver deixat escrit a la invitació des del principi.

El menú infantil es diu amb una frase, no amb caselles

En lloc de dos requadres de «Menú adult / Menú infantil», escriu una frase que soni a casament. Per exemple: «Els petits tenen el seu menú: pasta al tomàquet, milanesa i gelat». S'entén a la primera, encaixa amb el to de l'escena on la posis i no obliga ningú a interpretar res.

• Fora vocabulari d'oficina: «opció A», «indicar preferència», «marcar casella». Ningú no omple un qüestionari al mig d'una invitació.
• Una sola frase es llegeix bé a la pantalla del mòbil i manté el ritme de lectura de la resta.
• No cal copiar la carta sencera ni llistar totes les opcions de menú a la invitació: «primer, segon i postres» ja diu prou.
• Si el restaurant dona nom als plats, deixa'ls tal com sonen. Queden millor que qualsevol etiqueta genèrica.

L'escena del sopar és on es busca aquesta dada

La invitació s'arma amb escenes encadenades: una d'entrada, una de records, una de promeses, una de sopar i una de comiat. Si tens una escena de sopar, el menú dels nens va allà, amb la seva pròpia línia. No és un afegit fora de lloc: és una dada del mateix àpat.

Posa'l just després del lloc i l'hora, no al final ni amagat dins d'una nota. És informació pràctica i els pares la busquen exactament allà. Si els petits mengen en una taula pròpia, digues-ho amb la mateixa frase: «Els petits mengen a la seva taula, amb el seu menú». Si mengen amb les seves famílies, també: «Cada petit menja a la taula de la seva família, amb menú infantil». Que ningú no ho hagi d'endevinar.

Si el menú canvia, l'enllaç ja està actualitzat

En una invitació de casament amb nens, les dades canvien més del que sembla: el restaurant canvia el gelat per fruita de temporada o ajusta el menú dels petits. Edites aquella línia i el mateix enllaç que ja té tothom mostra la versió nova. Ningú no ha de guardar cap fitxer nou i tu no has de reenviar res: qui obri l'enllaç veu les dades d'avui, no les de fa tres setmanes.

Una línia ben posada a l'escena del sopar et resol el menú dels nens sense que la invitació sembli un imprès.

Digues fins a quina edat i tanca el dubte abans que arribi

Escriu el rang: «menú infantil de 3 a 10 anys». Així un noi de 13 no s'asseurà esperant una milanesa que no arribarà. Si el restaurant aplica el menú dels petits a partir d'una edat o amb suplement, digues-ho a la mateixa línia i estalvia la conversa incòmoda a taula. Deixa una sortida per a les intoleràncies, sense convertir-ho en un camp obligatori: «Si el teu petit té alguna intolerància, escriu-nos i ho mirem amb el restaurant». I posa una data concreta: «Confirma'ns-ho abans del 20 de maig i reservem el seu menú». És l'únic número que et demanarà el restaurant. Amb aquesta línia a lloc, la confirmació del menú infantil deixa de ser un problema.