Casaments
Menú infantil de boda: el preu real i com dir-ho
El menú infantil no es factura com un cobert d'adult: depèn de l'edat, del que inclou i de quan dones el número. A la invitació es diu en una línia, sense drames.
Send The Joy · 7 d’octubre del 2026 · 3 min de lectura

Sou a la taula amb el cap de sala del càtering. Us dona un full amb dos preus: cobert d'adult i «menú infantil», i una nota que diu «consultar edats». A la vostra llista hi ha dos nadons que no toquen plat, tres criatures de 6 i 8 anys i un cosí de 13 que demanarà segon. El nombre que apunteu avui serà el que pagareu.
El menú infantil de boda no és una versió reduïda del menú d'adult ni es factura sempre a meitat de preu. El que acaba a la factura depèn de tres coses: l'edat de cada nen, què inclou exactament aquell menú i el moment en què dones el nombre definitiu al càtering. A la invitació, tot això es resol amb una línia ben escrita.
El preu no és «la meitat que el d'un adult»
Abans de comparar dos pressupostos, mira com cobra cadascun. Alguns càterings facturen per cobert infantil, amb el mateix esquema que els adults. D'altres apliquen una tarifa plana per nen, i aquí és on s'amaguen les diferències: una tarifa plana pot sortir més cara que un cobert si no inclou beguda, postre ni servei. Demana-ho per escrit i compara el mateix.
- Unitat de facturació: si es cobra per cobert infantil o per una tarifa plana per nen, i si aquella tarifa ja inclou beguda, postre, pa i servei.
- Franja d'edat: on comença i on acaba la tarifa infantil. No menja igual un bebè de 18 mesos que un nen de 9 anys que demanarà segon.
- El que puja sense que es vegi: trones, cadires altes, vaixella de plàstic, una taula a part i, de vegades, una persona més de servei.
- Si el menú dels nens se serveix a la mateixa hora que el dels adults o abans: canvia el ritme del sopar i el nombre de cambrers.
Les preguntes que fan baixar la factura
Hi ha tres preguntes que gairebé ningú no fa i que es noten al total. Fes-les totes, encara que et semblin incòmodes: el càtering està acostumat a respondre-les.
«Els bebès que no mengen, es facturen?» Molts serveis no cobren els més petits o només cobren la beguda; si no ho preguntes, ho pagues. «Què passa si un nen confirmat no apareix?» Demana per escrit la data límit per donar el nombre definitiu i si hi ha penalització per cobert no consumit. I «el menú infantil porta postre i beguda?»: si no els porta, calcula què costaria afegir-los abans de decidir que una opció és més barata que l'altra.

El preu del menú infantil no el decideix el menú: el decideixen l'edat, el que inclou i el dia que dones el número.
El nombre de nens es tanca abans que el dels adults
Demana nom i edat en confirmar («Lucía, 6 anys»): l'edat decideix la tarifa i el tipus de cadira, i una llista sense edats no serveix per negociar. Fixa una data límit real, unes tres o quatre setmanes abans, que és quan el càtering sol demanar els coberts. I per a al·lèrgies, intoleràncies o trones, millor una trucada o un correu directe als pares: això no es deixa en una casella d'un formulari.
Com s'escriu el menú infantil a la invitació
Una línia, no un reglament: «Els nens tenen el seu propi menú», dins l'escena del sopar, funciona millor que un paràgraf al final. Digues el fet i no la intenció: «Menú infantil disponible; indica'ns l'edat en confirmar» sona a organització, no a «preferim que no vinguin». I si a última hora cau un nen de la llista, no has de tornar a escriure a seixanta persones: edites la invitació, el mateix enllaç mostra la versió nova i les confirmacions segueixen caient en una llista ordenada.



