Casaments
La foto de la invitació no ha de ser el retrat oficial
Una imatge de costat, d’esquena o a mitges diu més que el posat d’estudi. La foto ha de poder ser només vostra.
Send The Joy · 29 de setembre del 2026 · 2 min de lectura
El retrat oficial fa una feina: queda bé a l’àlbum i al marc dels pares. A la invitació en fa una altra, i gairebé sempre la fa malament. Arriba a un mòbil, en un segon. En aquest segon un posat d’estudi sembla un anunci. Una foto vostra, feta sense avisar, sembla un casament.
No cal que se us vegi la cara sencera. De vegades la cara és el que fa la imatge intercanviable. Una espatlla, una mà, l’esquena dels dos caminant cap a les llums diu el lloc, l’hora i el caràcter sense demanar que poseu.
El posat vol demostrar massa
El posat d’estudi vol agradar a tothom. Per això s’assembla al de la parella anterior. La invitació s’ha de reconèixer. Si algú que us coneix diu «són ells» abans de llegir els noms, la foto està bé.
- Un gest que només és vostre
- Un lloc que no és un set
- Llum de veritat, no un flaix pla
- L’enquadrament original, sense retallar-lo
Què es veu quan no es posa
Busqueu tres coses i quedeu-vos amb la que en tingui dues: un gest que només feu vosaltres, un lloc que no és un set i una llum que no s’ha aplanat. La llum de tarda sol guanyar el flaix.
No retalleu la foto perquè càpiga en un marc vertical de catàleg. Si l’enquadrament original és apaïsat, deixeu-lo apaïsat. Tallar caps o peus per imitar una portada és el que fa que tots els casaments es vegin iguals.
Si la foto podria ser d’una altra parella, canvieu-la.
Com triar-la en deu minuts
Trieu-la junts, en deu minuts. Si encara dubteu entre dues, quedeu-vos amb la menys perfecta. La perfecta sol ser la que podria ser d’una altra parella.
