Invitacions per a un sopar de gala: qui serveix la primera copa

Vint-i-dues persones, taula llarga i dues copes per cap. A la invitació d'un sopar de gala amb tast de xampany només hi deia «21.00 h, sopar de gala». A les 20.50 h, la meitat dels convidats ja eren dins i l'altra meitat encara buscava aparcament. El cambrer tenia el xampany a la galleda i no sabia si obrir-lo o esperar.

Un sopar de gala no es decideix amb la copa a la mà. Es decideix a la invitació, dies abans, amb quatre dades escrites: hora de copa de benvinguda, hora de passar a taula, ordre del tast i codi de vestimenta. Escrites, no suposades. La resta ve sol.

Invitacions per a un sopar de gala: dues hores, no una

A la invitació hi van dues hores diferents: «20.00 h, copa de benvinguda» i «20.45 h, pas al menjador». Amb una sola hora, el convidat no sap si arriba tard o si encara té marge. Si la vetllada comença amb un tast, s'hi afegeix: «el tast arrenca a les 20.15 h, a la sala gran». Qui arriba a les 20.40 h es perd el primer servei, i el buit es veu des de l'altre extrem de la taula. Si tens convidats de fora, el text de la invitació es pot llegir en el seu idioma. I la data límit de confirmació també hi ha de ser, amb dia concret: «confirmeu abans del 12 de juny», no «com més aviat millor».

• Hora d'acollida i hora de passar a taula, escrites per separat.
• Ordre del tast en tres línies: casa, anyada i estil.
• Targeta amb nom i cognom, sense cognoms compartits.
• Codi de vestimenta en dues paraules concretes.

La primera copa marca el to

No se serveix fins que la taula és plena. Si sou vint-i-dos, la primera ampolla espera que s'assegui l'últim: la copa del qui va arribar primer no s'avança. Es serveix freda i sense passar d'un terç de copa. Així es pot aguantar pel peu i no s'escalfa amb la mà durant el brindis.

L'ordre del tast s'anuncia abans: del brut nature més sec al més rodó, amb aigua entre copes. Sense ordre escrit, cadascú comença per on vol i el tast es dissol en la conversa. Si hi ha cata, la carta de xampanys va a taula o dins la invitació: casa, anyada i estil en tres línies. Ningú no vol interrogar el sommelier amb la copa ja plena.

La primera copa no la serveix el cambrer: la serveix la invitació.

El codi de vestimenta no se suposa

Dues paraules concretes: «smoking» o «còctel amb corbata». «Elegant» no diu res i omple la sala de vestits grisos al costat de dos esmòquings. El codi també canvia la resta: amb smoking, el tast es fa dempeus i amb copa alta; amb còctel, es pot passar directe a taula. Si a última hora canvies de còctel a smoking, és una edició de text: qui obri l'enllaç veurà la versió nova sense que hagis de reenviar res.

El protocol comença per un nom

Targeta amb nom i cognom, no «família Martí». Si dos germans seuen separats, el segon no troba el seu lloc i pregunta a tres persones abans de seure. Un nom mal escrit s'arrossega tota la nit; en una invitació digital es corregeix a l'editor en un minut. Abans de triar el xampany, decideix l'hora, el codi de vestimenta i el nom de cada convidat: això és el protocol. A Send The Joy muntes la invitació per 29,99 EUR, la proves gratis i publiques un enllaç que s'actualitza sol. Els teus convidats l'obren al mòbil, sense instal·lar res.