Invitacions de revelació de gènere en far: la llum que ho diu

Tens el far triat, la data apuntada i una foto del feix de llum encesa al mòbil. El que no tens és la invitació de revelació de gènere en far. I al grup de WhatsApp ja hi ha algú preguntant a quina hora es fa i on es deixa el cotxe, perquè el missatge d'ahir no deia ni una cosa ni l'altra.

Una invitació de revelació de gènere en far no és una invitació de boda amb una torre enganxada a sobre. El far dona tres coses i prou: el feix, la franja de costa i el cel obert. Si la plantilla no fa servir cap de les tres, no hi és. Si les fa servir, la meitat del disseny ja està decidit abans de tocar res.

El feix tria el color abans que la tipografia

Abans de tocar la lletra, decideix quins dos colors sortiran com el feix. Blau nit amb un llampec ambre, o rosa pàl·lid amb blanc trencat. Amb el color resolt, la tipografia es tria en dos minuts i normalment encerta. Sense el color resolt, tries lletra durant una hora, canvies d'idea tres vegades i tornes a començar.

• Rètol curt: «Revelació de gènere» o «Ell o ella», amb el comptador de caràcters fent de xarxa per no passar-te.
• Un color reservat per a l'última escena i absent a la portada.
• Foto de portada vertical del far amb el feix encès, i fins a cinc imatges de suport repartides per les escenes.
• Un enllaç llest per al grup de WhatsApp, amb la confirmació dins de la mateixa invitació.

Invitacions de revelació de gènere en far: tres escenes basten

Portada: el rètol, els noms, la data i el lloc. Per exemple, «Revelació de gènere» a dalt, «Marta i Lluís» a sota, i «Far de Punta Grossa, 12 de juliol» al peu. Amb això ja tens la primera escena muntada, i és la que veurà tothom quan obri l'enllaç.

Escena del moment: l'hora exacta en què s'encén la llum, posem les 19:30, i la frase que algú dirà en veu alta abans d'obrir la caixa. Escena de després: la foto de la pancarta o del confeti i, just a sota, el formulari per confirmar qui ve.

Tres escenes, sis fotos i un enllaç: el far ja fa l'anunci.

Els textos es llegeixen al sol, no al saló

El rètol, els noms, la data, la frase i el lloc s'omplen camp per camp, i el comptador de caràcters avisa abans de publicar. Una línia funciona millor que un paràgraf: «Vine a veure quina llum s'encén» s'entén d'un cop d'ull, amb una mà ocupada i el sol tocant la pantalla. Si el far té un nom curt i l'aparcament és a deu minuts a peu, això va al camp de lloc, no en un text de tres línies al final. Quan ho tinguis, publica l'enllaç i envia'l al grup. Les confirmacions arriben dins de la mateixa invitació, en una llista ordenada, i si el far canvia l'hora d'obertura del mirador, edites la dada i l'enllaç segueix sent el mateix.