Invitacions per a bodes de plata: el text i el format

La Marta i en Jordi fan vint-i-cinc anys de casats el mes que ve. Ella va obrir un grup de WhatsApp amb els germans per organitzar-ho i, al cap de tres missatges, ja ningú no sabia si allò era un dinar, un sopar o una sorpresa. El pla hi era; el que faltava eren unes invitacions per a bodes de plata.

Perquè unes bodes de plata no s'anuncien amb un missatge solt: s'inviten. I la invitació es pot tenir enllestida en una tarda si abans has fixat les dades i no les canvies cada dia.

Invitacions per a bodes de plata: les cinc dades, abans del disseny

Abans d'obrir cap plantilla, escriu cinc coses en un full: data, hora, lloc, codi de vestimenta i la frase que obrirà la invitació. Si aquestes cinc ballen, cap disseny no et salvarà, perquè el que es llegeix primer és el text. I concreta el pla de debò: no és el mateix «sopar asseguts a les nou al restaurant X» que «vermut de migdia a casa dels tiets». Escriu també l'adreça completa i comprova-la al mapa; sempre hi ha tres convidats que pregunten per WhatsApp on és exactament.

• Els noms exactes tal com vols que surtin, amb cognoms o sense.
• Data, hora i adreça completa, escrita igual que l'enganxaries al mapa.
• El codi de vestimenta en tres paraules: «elegant», «jaqueta fosca» o «el que et faci ballar».
• La frase que obre la invitació, llegida en veu alta, i quina foto va de portada.

Què ha de dir la invitació i què hi sobra

El rètol fa la feina: «Bodes de plata de la Marta i en Jordi» diu més que qualsevol paràgraf d'introducció. Amb una frase curta n'hi ha prou: «Vint-i-cinc anys després, convidem els qui hi eren i els qui heu arribat després». Llegeix-la en veu alta; si et fa mandra dir-la, canvia-la.

El que sobra és el relat llarg. Res de currículum, llistes de coses aconseguides ni la història del viatge. Noms, data, lloc i frase, i prou. Cada ratlla que afegeixes és una ratlla que l'invitat no llegirà.

Vint-i-cinc anys no s'expliquen en un text llarg: s'inviten amb quatre dades ben posades i una foto que no té ningú més.

Fotos, canvis d'última hora i confirmacions

Les fotos van amb intenció. Una imatge del dia del casament a la portada i, a les escenes de dins, els fills, els néts, la casa o el viatge que us defineix. Si la foto d'aleshores no existeix en digital, una foto d'ara ben encuadrada funciona millor que un escanejat borrós. I si dijous el restaurant mou el sopar de les nou a dos quarts de deu, edites la invitació i el mateix enllaç que ja has enviat mostra l'hora nova: no reenvies sobres ni avises ningú un per un. Les confirmacions arriben dins de la mateixa invitació, en una llista ordenada, i l'invitat respon des del mòbil sense instal·lar res. Si algú la vol guardar en paper, combina-ho: enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les conservarà. Tria un disseny, prova la portada gratis i decideix després, amb la invitació ja davant.