Invitacions de noces de fusta: qui entra a la llista dels 5 anys

Fa cinc anys vas dir sí en un pati amb la gespa mullada, quaranta cadires i quaranta persones. Per a les invitacions de noces de fusta tornes a reservar taula, i ara a la llista hi ha seixanta-dos noms. El restaurant no n'admet més de quaranta. No et falten ganes: et falten cadires.

Les noces de fusta no se celebren amb la llista del casament, sinó amb qui ha seguit aquí. Aquí tens el criteri per triar noms i una manera de convidar que no et faci perdre la setmana abans.

Qui entra a la llista de les noces de fusta

Abans de decidir res, separa els noms en tres blocs: els qui van venir al casament, els qui han arribat després i la família que no pot faltar. Quan els veus junts en una pantalla, el que sobra es veu sol i ningú cau de la llista per oblit. I els testimonis tenen un paper propi a la festa, però no són la llista sencera.

• Sí: qui et va trucar el mes passat tot i que no fos al casament, perquè continua aquí.
• Sí: qui ha arribat després i ja forma part del dia a dia, com parelles noves, companys de feina o criatures.
• No: la llista heretada del casament que no has tornat a fer servir en cinc anys.
• Dubte: qui viu a 600 quilòmetres. Envia-li l'enllaç i deixa que decideixi ell, sense pressió.

Cinc anys canvien més noms del que penses

Compta primer les absències: qui es va mudar a 600 quilòmetres i no creuarà mig país per un sopar, qui ja no hi és, qui fa tres anys que va perdre el fil i no el recuperarà amb una invitació. Després suma el que ha crescut: una parella que ara és fixa, un nadó que necessita trona, dos companys de feina que t'han aguantat més que alguns amics del casament.

El límit real el posa el restaurant, no el carinyo. Si el local admet quaranta persones i la llista en té seixanta-dues, el tall es fa amb criteri, no per l'ordre en què se't van acudir els noms una nit sense dormir.

Què ha de dir una invitació de noces de fusta

Els camps que de debò es llegeixen són pocs: el rètol, els dos noms, la data, una frase i el lloc, cadascun al seu camp i amb comptador de caràcters per no passar-te. «Celebrem cinc anys» funciona millor que un poema de vuit línies. Tens fins a sis fotos pròpies per explicar el camí —la del casament, la del viatge, la del pis, la del gos—, s'encaixen soles al marc i pots canviar-ne qualsevol després. Les escenes van encadenades i cada una es personalitza amb els teus textos i les teves fotos.

No celebrem cinc anys amb la llista del casament: els celebrem amb qui ha seguit aquí.

Un grup de WhatsApp no és una invitació

Un grup de cinquanta persones acaba amb tres respostes, dos mems i ningú que digui en veu alta si ve. Amb una invitació digital, cada convidat obre el seu enllaç, llegeix l'hora i el lloc i confirma des del mòbil sense instal·lar cap aplicació: les respostes arriben ordenades dins la mateixa invitació. Si canvies l'hora de les 21:00 a les 21:30, ho edites un cop i tothom veu la versió nova al mateix enllaç. És digital, no imprimeixes ni envies paper; si algú en vol una còpia a la mà, n'imprimeixes dues i a la resta els arriba l'enllaç. Costa 29,99 € en un pagament únic, sense subscripció, i pots provar-la gratis editant la portada abans de comprar. La teva llista ja està clara: ara falta que la invitació estigui a l'altura.