Invitacions per a les noces de cotó: la suavitat es nota

Fa dos anys que us vau casar. Ho saps perquè la teva parella ha tornat a posar-se la samarreta que ja només serveix per estar per casa i ha dit, mig rient: «ja som a les noces de cotó». I ara toca decidir què feu i com ho expliqueu. Les invitacions per a les noces de cotó solen acabar sent un missatge amb l'hora i l'adreça, i prou.

No hi ha res de dolent en un missatge. Però una invitació digital és una pàgina web pròpia, no un PDF ni una imatge: s'obre amb un enllaç i els convidats no han d'instal·lar cap aplicació. Hi cap el que un text no pot: dues fotos d'aquests dos anys, l'hora exacta del sopar i una frase que digueu de debò. Els convidats l'obren al navegador del mòbil i confirmen des d'allà.

Les noces de cotó se celebren a taula, no a l'àlbum

El cotó és el segon aniversari, i també és allò que s'ha tornat suau amb l'ús: la roba de casa que ha sobreviscut a dos anys de rentats. En lloc de repassar el carrusel de fotos del banquet, celebra-ho amb el que feu servir cada setmana. La samarreta de diumenge, els llençols, el tovalló de la cuina.

• Sopar al mateix lloc on vau sopar la vigília del casament, a la mateixa hora. Escriu aquesta hora a la invitació i estalvia't el missatge de les nou del vespre.
• Al camp de la frase, una cosa que digueu a casa: «seguim rentant els llençols a 30 graus». Curt, i sona a vosaltres, no a cap targeta.
• Per a la portada, una foto de textura (un llençol estès, una màniga arremangada) i una paleta crua: blanc trencat, blau rentat o verd sàlvia. El rosa i el daurat junts empenyen la invitació cap a una targeta de bateig.
• Si convideu algú que viu fora, l'enllaç li arriba igual de bé: obre'l al mòbil i confirma des d'allà, sense instal·lar res.

Tres escenes per a una invitació que es llegeix d'un tir

La primera es diu Llindar i fa de portada: una foto de la porta de casa, el rètol «Noces de cotó», la data i l'hora. Si la primera pantalla ja ho diu tot, la resta es llegeix sola.

La segona és Memòria del pati: dues o tres fotos d'aquests dos anys —un viatge curt, la planta que encara és viva, la mudança— amb un peu d'una línia cada una. I la tercera és Últim ball: el mapa del restaurant i la pregunta de confirmació, pensada per a qui decideix a última hora.

El cotó no és una estampa de revista: és la roba que aguanta els rentats. La invitació hauria de sonar igual.

L'enllaç que canvia quan canvia el sopar

Si el restaurant us canvia l'hora una setmana abans, edites la invitació i l'enllaç continua sent el mateix: ningú no rep un segon missatge ni un «perdona, ens hem equivocat». Les confirmacions arriben dins la mateixa pàgina, en una llista ordenada. Quan la frase us soni vostra, tria un disseny de la col·lecció, prova'l gratis editant la portada i publica'l: 29,99 EUR, pagament únic, i el pots compartir el mateix dia.