Invitacions de casament: parelles que es van conèixer a una app

Són les 23.14 i un dels dos acaba d'escriure «hola» després de mitja hora mirant la pantalla. D'aquell missatge en va sortir un cafè en una cantonada concreta; del cafè, un «sí, vull» davant de setanta persones. Ara toca explicar-ho als convidats. I aquí moltes parelles s'encallen: com es fan unes invitacions de casament per a parelles que es van conèixer en una app sense acabar enganxant una captura de pantalla?

No cal convertir l'app en el tema de la boda. N'hi ha prou amb tres moments —el match, la primera cita i la pedida— i amb deixar que el text i les fotos facin la resta. La invitació és una pàgina web pròpia: s'obre amb un enllaç o un QR, qui la rep no ha d'instal·lar res i tot es llegeix bé al mòbil, que és on s'obrirà primer. Res de pdfs ni d'imatges que ningú no pot ampliar.

El primer missatge no s'ensenya, s'explica

Una captura de l'app no diu res a ningú: és petita, té noms d'usuari i ningú no sap on mirar. En canvi, una frase de portada amb el primer «hola» i l'hora exacta situa tothom en un segon. Abans d'escriure, pregunteu-vos què hauria d'entendre un oncle que no us ha vist mai junts. Penseu en el text com el rètol d'una escena, no com un informe.

• La frase de portada pot resumir el match: «Vam començar amb un hola a les 23.14», sense captures il·legibles.
• Si la conversa tenia un àlies o un emoji, convertiu-lo en el rètol de l'escena i no en una broma privada que ningú no entén.
• Una foto de la primera cita val més que una captura de l'app: qui la mira entén el començament sense perdre's en la interfície.
• Marqueu quina foto és la de portada i canvieu-la més endavant sense tocar l'enllaç.

De l'app a l'altar: invitacions de casament per capítols

Trieu tres escenes i no més: el match, la primera cita en un bar amb nom i cognoms, i la pedida al lloc on us vau dir «sí, vull». Amb tres escenes n'hi ha prou perquè el convidat segueixi el fil. Cada escena es pot omplir amb textos i fotos vostres.

Poseu noms reals als llocs. «Cafè de la cantonada, dimarts a les 19.30» funciona millor que «el nostre primer encontre». I si la pedida va ser per videotrucada, en un parc o en una cuina amb la pasta al foc, expliqueu-ho tal com va anar: la invitació no necessita èpica, necessita veritat. Els detalls petits són els que fan que ningú no confongui la vostra invitació amb una altra.

Una invitació no ha de semblar una app ni un formulari: ha de semblar la vostra història explicada en veu alta.

Les fotos fan la feina que el text no pot

Pugeu fins a sis fotos vostres: una de portada, una de cada etapa i una dels dos mirant a càmera; s'encaixen soles al marc. Marqueu com a portada la que s'entengui en miniatura, perquè l'enllaç s'obre primer al mòbil, i canvieu qualsevol foto més endavant sense tocar l'enllaç ni reenviar res. Afegiu-hi música, i configureu les preguntes de confirmació amb el vostre to: «Et quedes a l'últim ball?» en lloc d'«Assistència: sí/no». Les respostes arriben dins la mateixa invitació, en una llista ordenada. Si l'hora o el lloc canvien, editeu: el mateix QR i el mateix enllaç mostren la versió actualitzada. I si teniu convidats que no parlen català, el contingut de la invitació es pot configurar en set idiomes. Proveu un disseny gratis i publiqueu quan ho tingueu clar.