Invitacions de casament en museu: etiqueta i dress code

Arribes al museu a tres quarts de cinc i ja hi ha gent al pati. A la porta, un cartell petit diu «no toqueu les obres». La teva cosina porta sabates de tacó d'agulla i el terra és un parquet antic que ningú no vol ratllar. I tu et preguntes per què no sabies res d'això abans de sortir de casa.

Quan el casament és en un museu, les normes no són un detall d'última hora: formen part de la jornada. Si les poses a la invitació, el convidat les llegeix quan confirma, no quan ja és a la porta. Això és el que fan bé les invitacions de casament en museu: expliquen abans, no després.

Invitacions de casament en museu: l'obra no es toca

No cal un reglament. Cal una escena. A la invitació pots crear un apartat «Abans d'entrar» i explicar-hi tres coses: que les obres es miren amb els ulls, que les fotos van sense flaix i que a la sala no s'hi menja ni es beu. El to és el mateix que la resta de la invitació, no el d'un avís penjat a la paret.

• Escriu les normes en positiu: «Les obres s'admirin amb els ulls; les mans, per brindar» funciona millor que un «prohibit tocar» en majúscules.
• Tres avisos com a màxim: no tocar, no flaix i res de menjar ni beure dins les sales.
• Si el museu demana no arrossegar bosses o evitar tacons d'agulla, posa-ho al costat del codi de vestimenta, no en lletra petita al final.
• Redacta-ho com ho diries a un amic: frases curtes, sense icones de prohibit ni majúscules sostingudes.

El codi de vestimenta comença per les sabates

En una boda en un museu, el que trepitja el terra importa més del que sembla. Proposa teixits mats i siluetes que no freguin les vitrines: un vestit midi o llarg, un vestit fosc, sabates de sola neta. Si la cerimònia és de dia, demana «formal de dia» amb colors llisos; si és de nit, «etiqueta» o «black tie opcional», segons l'hora i el que permeti el museu.

Afegeix-hi una línia pràctica i quedarà clar: «Si el museu protegeix el parquet, millor evitar tacons d'agulla» o «Bosses petites; hi ha guarda-roba». Amb aquesta frase estalvies cares estranyes a l'entrada i ningú no s'ha de canviar les sabates a la porta.

Les normes del museu no són un obstacle: són una escena més de la invitació.

El plànol i l'hora també són etiqueta

L'adreça no n'hi ha prou. Indica la porta exacta, la sala i el punt de trobada: «A les 16:45, al costat de la font del pati; la sala 3 obre a les 17:00». Un plànol senzill amb entrada, guarda-roba, lavabos i zona de còctel resol més dubtes que deu missatges. I afegeix l'horari real: arribada, tancament de portes i moment en què comença la cerimònia. En un museu, qui arriba tard no entra corrent.

Si el museu canvia de sala o d'hora, no cal reimprimir res. Edites la invitació i el mateix enllaç mostra la versió nova: els convidats veuen l'hora actualitzada sense rebre cap avís. Les normes, el codi de vestimenta i el plànol viuen dins la mateixa invitació, i el RSVP arriba en una llista ordenada amb les preguntes que hagis configurat. Pots provar el disseny gratis i publicar per 29,99 EUR, pagament únic.