Invitacions de casament en dos països: una sola porta

La Marta i en Nil envien la invitació un dimarts al vespre. Dimecres al matí ja tenen tres missatges al mòbil. La tia de Lisboa no sap si la cerimònia és divendres o dissabte. Un cosí de Mèxic dubta si les 18:00 són allà o aquí. I una amiga alemanya no acaba d'entendre què vol dir «formal» al seu país. Els colors eren els seus i el disseny era bonic. El problema no era el disseny.

Quan la boda passa en dos països, la invitació deixa de ser un detall i es converteix en l'única porta d'entrada. Cada país té el seu idioma, la seva hora i la seva idea del que és formal. Si allà no queda clar, ho acabaràs explicant per WhatsApp, un per un.

Invitacions de casament en dos països: dues cerimònies, un sol relat

Abans de triar cap disseny, agafa una llibreta i escriu les dues versions del mateix. «Cerimònia civil, divendres 12, 18:00, Lisboa» i «Cerimònia religiosa, dissabte 13, 12:00, Sevilla». Els noms propis no es tradueixen. Les ciutats, les hores i els llocs, sí. Amb les dues frases apuntades abans de tocar res, la resta va sola.

• Una invitació digital és una pàgina web amb escenes encadenades. Cada cerimònia pot tenir la seva, amb textos i fotos diferents a cada escena.
• Anomena les escenes com les diríeu a casa: «la del jutjat» i «la de l'església» s'entenen millor que «Cerimònia A» i «Cerimònia B».
• Cada escena té el seu propi camp de data, així la del divendres no es barreja amb la del dissabte i ningú no es presenta un dia abans.
• Si tens família pendent de viatge, afegeix a l'escena d'aquella cerimònia l'aeroport o l'estació més a prop. És el que més es pregunta.

L'idioma s'ordena, no es duplica

No cal un enllaç per idioma si no vols. El contingut de la invitació es pot configurar per idioma: qui obre des d'Alemanya i qui obre des de Mèxic llegeixen el que els toca, amb el mateix enllaç. La web és en set idiomes i el text de la invitació també es pot ajustar idioma a idioma.

Escriu primer en l'idioma en què discutiu com a parella i tradueix després. Les frases de carinyo passades per una app sonen a formulari. I amb els noms dels llocs, vés amb compte: «Sala de plens de l'Ajuntament» no diu res a qui llegeix des de fora. Afegeix-hi ciutat i país entre parèntesis i deixa l'adreça completa al seu camp, amb el mapa a part.

Una invitació de boda en dos països no és dues invitacions: és una sola porta amb dues escenes.

L'hora que entén tothom

Escriu sempre l'hora local del lloc de la cerimònia seguida de la ciutat: «18:00, hora de Lisboa». És l'única manera que ningú no faci comptes de cap. El codi de vestimenta, descriu-lo amb un exemple concret —«vestit llarg, colors suaus» o «camisa clara, sense corbata»— perquè «formal» vol dir una cosa diferent a cada país. I les confirmacions arriben dins de la mateixa invitació, en una llista ordenada: configures les preguntes del formulari segons el que necessites —a quina cerimònia ve cada convidat i quants són— i no has de perseguir ningú per WhatsApp. Tria un disseny, prova'l gratis editant la portada i decideix quan ho tinguis clar. Després publiques amb un botó i les confirmacions dels dos països comencen a caure a la mateixa llista.