Casaments
Invitacions de casament: el codi de vestimenta, clar
El codi de vestimenta és el primer que busca el convidat i l'últim que llegeix amb calma. Aquí tens com escriure'l perquè tothom sàpiga què posar-se.
Send The Joy · 2 d’octubre del 2026 · 3 min de lectura
La invitació diu «formal» i prou. La mateixa tarda, tres persones del mateix grup de WhatsApp escriuen la mateixa pregunta: «Vinc amb americana o amb vestit?». Ningú no vol anar massa arreglat ni quedar-se curt, i a les set el grup ja té quaranta missatges que no parlen de la boda.
El codi de vestimenta és el primer que busca un convidat quan obre la invitació i l'últim que llegeix amb calma. Si està amagat entre l'adreça i el telèfon de contacte, improvisa. I ningú no dedica més d'un minut a decidir què es posa: el que no entengui en aquest minut ho resoldrà amb texans i una camisa arrugada.
«Formal» no és un codi de vestimenta, és un dubte
Un adjectiu sol no diu res. «Formal» en una masia del Priorat, en un hotel del centre de Barcelona i en un jardí de Girona són tres conjunts diferents. El que funciona és una escala curta i una peça d'exemple. Amb el nivell d'etiqueta i una prenda concreta, el convidat obre l'armari i sap què buscar. No cal un vocabulari d'etiqueta: cal que no hagi de preguntar.
- Casual: pantalons llargs i camisa o brusa. Res de xancletes ni roba de gimnàs, encara que la boda sigui en un jardí i faci calor.
- Semiformal o còctel: vestit per sobre del genoll, o vestit amb corbata. És el nivell més habitual en un dinar de migdia en un saló.
- Formal o black tie: vestit fosc o esmòquing, vestit llarg. Si accepteu màniga curta o corbata opcional, escriviu-ho entre parèntesis.
- Qualsevol altre codi: expliqueu-lo amb una peça concreta, no amb un adjectiu. «Elegant boho chic mediterrani» no vol dir res.
L'hora i el terra manen més que l'adjectiu
Una cerimònia a les 12:00 al camp i un sopar a les 21:00 en un hotel comparteixen la paraula «formal», però demanen dos conjunts diferents. L'hora és informació, no decoració. Amb una hora i un lloc ja saps si el convidat ha de portar americana a les dues de la tarda o vestit llarg a les nou del vespre.
El terra encara més. Una línia com «gespa i grava, millor taló ample o sabata plana» estalvia trucades. Si hi ha sorra, piscina o una església amb escales, escriviu l'excepció tal com és: «cerimònia a la platja, porteu sandàlies per al ball».
El convidat obre la invitació just abans de vestir-se. El que hi trobi serà el que es posarà.
Com s'escriu en dues línies (i què no posar)
Un sol nivell i una frase d'ajuda: «Etiqueta: formal. Vestit llarg o vestit fosc». Amb això n'hi ha prou. Si reserveu un color per a vosaltres o per al seguici, digueu-ho clar: «el blanc i l'ivori són nostres, la resta de la paleta és vostra». I si la teva invitació diu «formal» i algú apareix amb xandall, el problema no era ell: era el text. Escriu el codi de vestimenta en un camp propi i visible, i edita'l quan canviï el pla. Sense reimprimir res.
