Invitacions de boda en un far: la direcció que ningú troba

Un dissabte, a dos quarts de set, algú condueix per la costa amb el mòbil al suport. A la invitació hi diu «un lloc amb vistes al mar». No hi ha mapa, no hi ha hora exacta, i el far és a tres quilòmetres amb dues entrades diferents.

Qui envia invitacions de boda en un far no necessita adornar el paisatge: necessita que el text digui on és i a quina hora. Aquí tens com fer una invitació digital de boda que arribi a la porta correcta, s'entengui de nit i es confirmi sense perseguir ningú.

Invitacions de boda en un far: el mapa ha d'obrir la porta

Ningú no arriba a un far per intuïció: necessita una coordenada i una hora. Una invitació de boda amb mapa i confirmació resol dues coses alhora, però només si el mapa és el bo. Al camp de lloc, escriu «Far de Cap de Creus, 19:30» i no «un racó amb vistes al mar». A les 18:50, qui va al volant només mira el mapa, i el mapa no entén d'intencions. Prova l'enllaç des del teu propi telèfon abans de publicar: si obre l'aparcament i no la porta de la cerimònia, estàs enviant els convidats a caminar vint minuts per la roca.

• Fes la prova del mapa des del teu mòbil: ha d'obrir el punt exacte del far, no un carrer proper ni una urbanització a tocar.
• Si la cerimònia és a l'espigó i el sopar dins del far, són dues adreces: separa-les i digues quina és la primera parada.
• Canvia tota hora vaga («al capvespre», «després del vermut») per una hora en números.
• Escriu el codi de vestuari amb peces reals: «vent al penya-segat, sabata plana i jaqueta lleugera». Amb un «elegant» a seques, algú apareixerà amb taló fi sobre grava.

L'escenari no substitueix cap dada

El far no decora: orienta. Fes-lo servir de fita i no d'ornament. Les invitacions de boda originals no ho són per la foto del penya-segat, sinó perquè la gent hi arriba. Una frase bonica hi pot ser; el lloc, la data i l'hora són dades, i les dades no s'endevinen.

De les sis fotos que admet la invitació, deixa com a portada la que s'entén a la primera: el far amb vosaltres dos, no un horitzó sense referència d'escala. El vestuari també informa, i en un penya-segat amb vent el calçat diu més que qualsevol adjectiu.

El far ja fa la meitat de la feina. La invitació només ha de dir l'adreça, l'hora i qui ve.

Escenes enllaçades, de la llum a l'últim ball

La invitació es munta per escenes: pots batejar la primera «Llum de guàrdia» i l'última «Últim ball», igual que altres invitacions fan servir «Umbral de cal» o «Sopar llarg». Cada escena porta els seus textos i les seves fotos, així l'arribada al far, el sopar i el ball s'expliquen per separat, sense un paràgraf interminable. Si la frase de benvinguda no cap al contador de caràcters, no la tallis pel mig: canvia-la.

Confirmar ha de costar un toc

El RSVP viu dins de la mateixa invitació: les respostes arriben en una llista ordenada i no en un fil de WhatsApp on la meitat diu «jo vinc» sense dir qui. Pots configurar les preguntes del formulari; el que no hi entra és el menú, les al·lèrgies o la cadireta del cotxe, i això es pregunta a part. És digital de cap a peus, sense sobres ni paper imprès; si algú de la família el vol en paper, el sentit comú és combinar-ho: enllaç per a tothom i unes quantes còpies per a qui les guardarà en un calaix. Es configura en català i en sis idiomes més, útil si mitja taula arriba de fora. Munta-la, obre-la al mòbil i deixa que un convidat que no coneix el far t'expliqui com hi arribarà. Si t'ho ha de preguntar, el text encara necessita una passada.