Invitacions de boda de tres dies: una guia que no aclapara

És dissabte, un quart de deu de la nit. La cerimònia va ser a les cinc, el sopar s'allarga i algú busca al mòbil l'adreça d'on es fa el brunch de demà. Té tres missatges teus, tres enllaços i no sap quin és el bo. Les invitacions de boda de tres dies fallen aquí: no pel disseny, sinó per l'ordre.

Tres dies (divendres de benvinguda, dissabte de cerimònia i sopar, diumenge de comiat) es poden explicar amb una sola pàgina web. No calen tres enviaments ni tres fils de conversa. Cal decidir quines escenes existeixen, en quin ordre van i què deixes fora.

El dia zero comença abans de la cerimònia

La primera escena dels tres dies no és la cerimònia: és el «ja has arribat». Hora d'arribada, nom del lloc i una foto real del pati o de la porta. Si divendres hi ha sopar de benvinguda, aquesta escena va abans de la boda a l'ordre de l'enllaç, encara que n'escriguis el text més tard. Un sol enllaç per als tres dies: si n'envies tres de diferents, algú buscarà el dolent a un quart de deu de la nit mentre tu esperes sota l'arc.

• Divendres: arribada i sopar de benvinguda, amb hora i foto del pati.
• Dissabte: cerimònia a les cinc, amb el codi de vestimenta en una sola línia.
• Dissabte nit: sopar llarg i últim ball. L'adreça, escrita una sola vegada.
• Diumenge: comiat i brunch, amb la foto del dia anterior si ja la tens.

Les invitacions de boda de tres dies caben en una línia de temps

Una escena per bloc, cadascuna amb la seva hora i el seu lloc: arribada, cerimònia, sopar, últim ball i brunch de comiat. El codi de vestimenta, una línia dins de cada escena. «Divendres: fresc, terra de pedra» diu més que dos paràgrafs sobre etiqueta.

Els camps de text porten comptador de caràcters. Mira'l abans de publicar: si l'escena de la cerimònia no cap a la vista prèvia, el convidat tampoc no la llegirà sencera. I quan algú confirma, la resposta arriba dins de la mateixa invitació, en una llista ordenada.

Tres dies no demanen tres invitacions: demanen cinc escenes en ordre i una sola adreça.

El paper, només per a qui el guardarà

És digital: no s'imprimeix ni s'envia paper. Si la teva àvia en vol una còpia a mà, imprimeix-ne unes quantes i deixa l'enllaç per a la resta. Ningú no ha d'instal·lar cap aplicació: s'obre al navegador del mòbil i es confirma des d'allà, també des de la taula de dissabte.

Què no ha de sortir a la invitació

Res de menús, al·lèrgies o bressols apilats al final. El formulari de confirmació només respon el que li preguntes: «véns els tres dies?», «et quedes a l'últim ball?». No repeteixis la mateixa adreça a les cinc escenes; escriu-la una vegada amb el seu mapa. I fuig del calaix de sastre «informació important»: si una cosa importa de debò, es mereix una escena pròpia amb foto pròpia. Decideix les escenes abans d'escriure una sola línia —arribada, cerimònia, sopar, ball i comiat— i tindràs una invitació de 29,99 € que cobreix els tres dies i continua viva quan canviï un horari.