5 errors en invitacions de boda amb mapa (i com evitar-los)

Dissabte, dos quarts de dotze del matí. Et truca un cosí que és a la rotonda d'entrada del poble i no sap on deixar el cotxe. Després un altre. La invitació deia «hi ha aparcament» i, per a tu, això ja ho explicava tot. És l'error més comú de les invitacions de boda amb mapa: donar per fet un lloc que els teus convidats no coneixen.

El mapa no és un adorn de la invitació. És la part que la gent consulta el dia de la boda, amb el mòbil en una mà i el volant a l'altra. No cal un mapa espectacular: cal que qui no hi ha estat mai arribi sense haver de preguntar. Aquí tens els errors que es repeteixen i com esquivar-los.

A les invitacions de boda amb mapa, l'aparcament va primer

«Hi ha aparcament» no diu res. Escriu el nom exacte de l'aparcament, si és de terra o asfaltat i a quants metres queda de la porta. Si la finca té dos accessos, digues-ho amb aquestes paraules: el cotxe entra per un camí i el convidat camina fins a l'altre. Una fletxa no ho explica.

• Nom exacte de l'aparcament i distància a peu fins a la porta.
• Si el camí d'accés no té nom, una referència estable: «la reixa verda després de l'olivar».
• Hora d'obertura de portes i hora de la cerimònia, escrites per separat.
• Temps real de trajecte des del poble més proper, dient si el camí és de terra.

Un pin al mig d'una rotonda no és una adreça

El pin al mig d'una rotonda fa que tothom doni voltes. Col·loca'l a la porta exacta per la qual s'entra. I no confonguis el poble amb la finca: un pin a l'ajuntament deixa els convidats a dotze minuts en cotxe del lloc real.

Després hi ha el mapa que es perd pel camí. Una captura de pantalla es veu borrosa quan algú fa zoom al mòbil, i la foto d'una invitació impresa ja ha perdut el color. Un PDF adjunt s'obre petit i ningú no fa zoom dues vegades per llegir el nom d'un carrer. L'enllaç és l'únic que no es degrada: es reenvia tantes vegades com calgui i sempre obre el mateix mapa.

L'hora de la porta no és l'hora de la cerimònia

Si la cerimònia és a les dotze i les portes obren a un quart de dotze, escriu les dues hores. Qui arriba a les dotze i cinc ja s'ha perdut el primer minut. Anomena la porta —«porta del jardí», «entrada de la capella»— i no posis «entrada principal» si n'hi ha tres. I afegeix el trajecte real: «quinze minuts per camí de terra» evita que algú surti de casa amb el temps just.

El mapa no ha de ser bonic: ha de respondre tres preguntes. On aparco, per quina porta entro i a quina hora.

El que es corregeix sense tornar a imprimir ni reenviar res

Amb una invitació digital, si canvies de porta o d'aparcament, actualitzes el mapa i l'enllaç continua sent el mateix. Ningú no rep una segona invitació. Si es mou l'hora o el codi de vestimenta, qui obre l'enllaç veu la versió d'avui. Els convidats l'obren al navegador, sense instal·lar res. I si algú vol paper, la combinació que funciona és un enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les guardarà. Abans d'enviar res, fes la prova: podria arribar algú que no coneix la finca sense escriure't un missatge?