Invitacions de boda amb cerimònia del te: guia clara

Falten deu dies per al casament i tens nou missatges al mòbil. Tres són de la teva tia: a quina hora es pren el te, si ella seu amb els avis i què passa si no en beu. Els altres sis són de convidats que no han vist mai una cerimònia del te i no saben si han d'arribar a les deu o a la una.

Cap d'aquestes preguntes és difícil. Totes surten del mateix lloc: una invitació de boda amb cerimònia del te que diu la data i prou. El te, l'hora de la primera tassa i l'ordre de les salutacions decideixen si la cerimònia flueix o acaba amb tothom dempeus vora la taula.

Primer el te, després el menú

A la invitació, el te va abans que el menú, perquè és el que la gent necessita saber per decidir si arriba a la primera part. Escriu quants tes diferents serviu —amb tres n'hi ha prou— i posa'ls pel nom. Un pu-erh per als avis, un oolong floral per als cosins i un te negre amb llet per a qui no vol sorpreses. Amb els noms escrits, ningú no et pregunta res a les onze de la nit.

• Tres tes com a màxim, amb el nom a la invitació, perquè cada convidat sàpiga què li posaran a la tassa.
• Qui serveix cada ronda, amb nom i cognom: «la primera tassa la serveix la mare del nuvi, la segona la germana gran». Així dues ties no s'aixequen alhora cap a la mateixa teiera.
• Una línia per a qui no ha vist mai una cerimònia del te: què passa, quant dura i què ve després. «Tres tes en silenci, uns vint-i-cinc minuts, i després sortim al pati.»
• No cal enumerar cada gest ni explicar l'origen de cada fulla. Amb el nom del te, l'hora i l'ordre de les salutacions ja n'hi ha prou.

Dos horaris en una sola pàgina

La primera tassa té hora exacta. No «al matí»: 10:30 cerimònia del te, 12:00 fotos de família, 14:00 dinar a l'hotel. Posa-ho en una línia de temps dins la mateixa invitació i digues quina part és íntima i quina és oberta. Si a la taula del te només hi caben dotze cadires, escriu-ho: els amics entenen molt millor arribar a les 13:30 que trobar-se una sala plena de gent que no coneixen.

Si el te es fa a casa dels avis i el sopar en un hotel a quaranta minuts, els dos punts van a la mateixa invitació, amb l'hora de sortida entremig: «sortim a les 13:15, hi ha aparcament a l'hotel». I si ve família de fora, afegeix l'hora en cada fus horari: 10:30 a Londres, 18:30 a Hong Kong. Amb una línia t'estalvies una trucada a les sis del matí.

Una cerimònia del te no es complica pel te: es complica quan l'hora i l'ordre de les salutacions només existeixen al teu cap.

Què canvia quan l'enllaç és digital

Al final, una cerimònia del te es sosté sobre tres dades: quin te, a quina hora i en quin ordre es saluda. Escriu-les a la invitació, ordena les salutacions per generacions —avis, oncles, cosins— i fixa la data límit de confirmació una setmana abans de comprar el te. Així el nombre de tasses i de cadires surt de la llista de respostes, no d'una estimació. I si més endavant canvies l'hora, edites la pàgina i l'enllaç continua sent el mateix.