Invitacions de boda amb arras: com explicar el ritu

Quan prepares unes invitacions de boda amb arras, hi ha un detall que gairebé ningú no explica: l'intercanvi de les monedes. La tieta Pilar s'aixeca mig de la cadira quan sent la paraula «arras». No sap si ha de treure la cartera, si allò és un regal o si forma part dels anells. Ha anat a moltes bodes i mai ningú no li ha explicat què passa en aquell moment de la cerimònia.

L'intercanvi dura menys d'un minut. Si no l'has explicat abans, la meitat dels convidats es queden mirant el sostre mentre l'oficiant diu una frase que no entenen. Amb quatre línies a la invitació n'hi ha prou perquè tothom segueixi l'escena.

Invitacions de boda amb arras: què has d'explicar

Les arras no són un anell més. S'intercanvien com a símbol de compromís i d'ajuda mútua, i per això volen una frase pròpia dins la cerimònia, no un «i ara les arras» dit de pressa. La xifra més habitual és tretze monedes, però el que compta és que digueu per què heu triat la vostra: si són tretze, expliqueu-ho; si en són set, també. I si teniu convidats de fora o gent jove, una línia a la invitació els estalvia la pregunta durant el còctel. Si la cerimònia és civil, l'intercanvi es pot fer igualment: no és cap sagrament, és un gest simbòlic que s'explica en una escena de la invitació.

• Quantes monedes i per què: si seguiu la tradició de tretze, digueu-ho en una línia; si en són set, també.
• Qui les porta: el nom de la persona que les acosta a l'altar o a la taula.
• En quin moment: després del «sí, vull» i abans dels anells, o el que acordeu amb l'oficiant.
• On van a parar: si les guardeu en una capsa o una bossa, que els convidats ho sàpiguen.

El guió que els teus convidats necessiten

Abans: inclou una escena a la invitació que digui qui porta les arras i en quin moment de l'enllaç passen. Així ningú no confon l'intercanvi amb els anells. Designa una persona que les acosti a l'altar o al lloc de la cerimònia i posa'n el nom a la invitació digital, perquè sàpiga que compta amb aquest paper.

Durant la cerimònia, demana a l'oficiant que anunciï «intercanvi d'arras» i que una persona de confiança sostingui la safata o la bossa; no cal que els convidats s'aixequin, ni que es llancin ni es reparteixin. Es beneeixen i es guarden. Si després les guardeu en una capsa, que la invitació ho digui: entre abraçades, una capsa petita es perd.

Les arras no necessiten un discurs: necessiten una frase que digui què són i qui les porta.

La invitació digital resol el «i ara què?»

Pots crear una escena que es digui «Arras» amb una foto de les monedes i un text que expliqui el gest, i els convidats ho llegeixen abans d'arribar. Si l'oficiant canvia l'ordre o l'hora, edites la invitació i l'enllaç continua sent el mateix: no has de reenviar res. Les confirmacions arriben dins la mateixa invitació, en una llista ordenada, sense perseguir ningú. Prova el mode de prova gratuït, munta l'escena de les arras i publica l'enllaç quan ho tinguis clar.