Invitacions de comiat de soltera amb tatuatges: qui s'apunta

Dimarts al vespre, al grup del comiat de soltera. Una escriu que vol un tatuatge petit al canell. Dues responen amb cors. Tres no diuen res. Divendres sou davant de l'estudi i encara no saps qui entra a la sala i qui espera fora amb el mòbil a la mà.

No és un problema de tatuatges, és un problema d'invitació. Si l'enllaç no pregunta res, la decisió es pren a la porta, amb pressa, i algú es queda sense lloc.

Invitacions de comiat de soltera amb tatuatges: pregunta primer, tinta després

Ho pots tenir resolt abans del dia. A la invitació digital pots configurar les preguntes del formulari de confirmació, i les respostes arriben dins de la mateixa pàgina, en una llista ordenada. Sense anar darrere de ningú pel xat.

• Una pregunta de confirmació amb tres opcions: «em tatuo», «només miro» i «ho decideixo allà».
• Una segona pregunta per saber qui es queda a sopar després, perquè la taula no quedi curta.
• L'adreça de l'estudi i la del bar de després en dues escenes separades, amb el mapa a cada una.
• Una foto de portada amb el full de dissenys, el retolador i el mirall, sense cap text llegible.

El full de dissenys mana més que el logotip de l'estudi

Per a la portada, una foto de dalt estant: un full amb dissenys petits, un retolador fi, un encenedor vermell i un mirall de butxaca. Això explica el pla millor que el logotip de l'estudi. Tria els colors abans que la tipografia: negre, vermell i paper de calcar.

Després reparteix el pla en escenes. Escena u, «La cita»: data, hora i punt de trobada, amb el mapa de l'estudi cap al tard. Escena dos, «El full»: fotos dels dissenys i una nota que digui que mirar també és una opció; pots pujar fins a sis fotos pròpies i s'encaixen soles al marc. Escena tres, «El brindis»: sopar i codi de vestimenta concret, negre i vermell, amb roba que no et faci por de taques.

Que es tatuï qui vulgui i que vingui qui vulgui: això ho ha de dir la invitació, no la porta de l'estudi.

El paper, només per a qui el guardarà

La invitació és una pàgina web, no un PDF: es comparteix amb un enllaç, un QR o un missatge i s'obre al navegador del mòbil, sense instal·lar res. Si una amiga vol el record en paper, fes la combinació sensata: enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les arxivarà; la impressió no va inclosa. Quan tinguis clar qui es tatua i qui mira, munta la invitació a Send The Joy: tries disseny, escrius els textos, puges les fotos i la publiques. Són 29,99 EUR, pagament únic, i si després canvia l'hora o el lloc edites l'escena i el mateix enllaç ja mostra la versió nova.