Invitacions per al comiat d'un company de feina: guia pràctica

És dijous, dos quarts de sis de la tarda. Algú escriu al grup «Equip»: «¿A quina hora era el sopar?». Tres persones contesten tres coses diferents. Una diu dos quarts de nou, un correu vell d'en Marc deia les nou, i la Núria juraria que era a la terrassa del tercer pis. I la Marta, la que se'n va divendres, encara no sap on ha de ser ni qui hi anirà.

Aquesta és la diferència entre un avís i una invitació. Un enllaç amb data, hora i lloc es llegeix en deu segons i no depèn de qui va escriure què fa tres dies. Si algú té un dubte, torna a obrir el mateix enllaç i ja està.

Invitacions de comiat d'un company de feina: per què un enllaç guanya el xat

Al xat de l'equip l'hora queda enterrada entre acudits i mems. Un enllaç amb la data, l'hora i el mapa s'entén de seguida. I sempre hi ha gent que no és en aquest grup: qui treballa en una altra seu, qui va entrar la setmana passada, qui fa dies que no mira el mòbil. El mateix enllaç es reenvia per correu o s'ensenya amb un QR a la porta, sense muntar cap explicació. Els convidats no han d'instal·lar res: obren l'enllaç al navegador i responen des del mòbil.

• Un enllaç amb data, hora i lloc, amb el mapa a un toc
• Una frase interna de l'equip, com la broma del cafè de les onze
• Foto de grup per a la portada i fins a cinc fotos més
• Confirmació d'assistència amb la pregunta que us convingui: brindis, sopar o les dues coses

Rètol, data i frase: l'ordre importa

El rètol marca el to. «Se'n va la Marta!» no sona igual que «Últim cafè a l'oficina». A l'editor cada dada té el seu camp: rètol, noms, data, hora, lloc i frase, amb un contador de caràcters per no passar-se. Així «dos quarts de set a la terrassa del tercer» no es talla ni desquadra el disseny, i la vista prèvia s'actualitza al moment.

La frase és la que algú llegirà en veu alta davant de tots. La broma del cafè de les onze funciona millor que un «et desitgem molta sort a la nova etapa», que podria anar a la targeta de qualsevol empresa. I la foto de grup a la portada diu més que qualsevol tipografia: hi pots posar la del divendres de pizza i la del comiat del 2019, que s'encaixen soles al marc.

Un enllaç no substitueix el brindis. Només evita que tres persones discuteixin a quina hora comença.

Si el sopar canvia de lloc, l'enllaç no canvia

El dijous a les sis el bar tanca i el sopar es mou a un altre local. Edites el lloc i el mapa, i els convidats veuen la versió actualitzada sense que hagis de reenviar res. El codi de vestimenta («res de vestit, venim de l'oficina») també s'ajusta quan cal. I si a la foto de grup hi surt algú que ja no és a l'empresa, es canvia i la invitació continua amb el mateix enllaç.

Confirmar sense perseguir ningú

Les confirmacions arriben dins de la mateixa invitació, en una llista ordenada: veus qui ve sense anar comptant respostes al xat. Les preguntes del formulari es configuren, així que «¿véns al brindis o també al sopar?» et diu quantes cadires cal reservar. Qui obre l'enllaç té el botó de confirmar al davant, i l'organitzador deixa d'enviar missatges solts preguntant si algú vindrà.

Tria un disseny, prova la portada gratis i publica l'enllaç abans que algú torni a preguntar l'hora. Se'n va un company; el comiat el muntes tu en uns minuts.