Invitacions de casament amb fons per a la lluna de mel

Tens la invitació a mig fer. Ja has triat la foto del pati, la cerimònia serà a les dotze, i ahir la tia Carme et va escriure un missatge: «Què us hem de regalar?». Tu i la Júlia us mireu i no sabeu què contestar. Teniu pis, teniu la torradora, i el que de debò voleu és passar tres setmanes al Japó a l'octubre.

Un fons per a la lluna de mel no és demanar diners. És dir on aneu i deixar que qui vulgui acompanyar-vos en el viatge, ho faci. La diferència entre una cosa i l'altra no és el que dius, sinó on ho dius i com ho dius.

Invitacions de casament amb fons per a la lluna de mel: es demana, no es factura

«Fons per a la lluna de mel» funciona. «Ajuda'ns a pagar el viatge» sona a quota. Amb una línia n'hi ha prou: «La vostra presència és el regal; si a més voleu acompanyar-nos en el viatge, aquí teniu el nostre fons». Nomena el destí i el mes, mai la xifra. «Ens n'anem al Japó a l'octubre» obre la conversa; «necessitem 2.000 euros» la tanca i posa preu a l'amistat. I el regal no apareix abans de la confirmació: si el convidat veu primer el fons, llegeix la boda com una col·lecta i no com una celebració.

• Una frase d'una línia amb destí i mes. Cap xifra.
• El fons a l'última escena, sempre després de la confirmació.
• Una sola via per aportar, explicada en una frase clara.
• Cap número de compte a la vista en un enllaç que es reenvia.

La frase exacta que no sona a cobrament

Una sola frase i en segona persona: «Si vols sumar-te al nostre viatge, l'enllaç és a l'última escena». Fora «es prega aportació», «s'accepta efectiu» i qualsevol verb de facturació. I anuncia una via i només una: si dones Bizum, transferència i sobre alhora, el convidat té la sensació que tria un menú. Dona'n una; l'altra la comentes si te la demanen.

Digues també què ja no vols: «tenim la torradora, els gots i la vaixella» resol dubtes sense retret i explica per què el fons té sentit en el vostre cas.

El fons no és una quota ni una factura: és una porta oberta a qui vulgui venir amb vosaltres.

On va el fons dins de la invitació

A l'última escena, després de la confirmació. El primer que veu la tia Carme no pot ser una aportació: primer la data, l'hora i el lloc; al final, el viatge. Una foto del destí —un carrer de Kyoto, un mercat d'Oaxaca— fa que el fons s'entengui sense cap explicació. I com que la invitació és digital, si canvies de «Bali al setembre» a «Costa Rica al gener», l'enllaç continua sent el mateix i els convidats veuen la versió actualitzada, sense cap missatge nou ni 80 targetes reimpreses: ho edites des del navegador amb vista prèvia al moment. Si algú vol una còpia en paper, es combina: enllaç per a tothom i unes quantes fulles per a qui les vagi a emmarcar. Munta-ho en una invitació que puguis corregir sense reenviar res a ningú.