Casaments
Invitacions de casament amb discapacitat auditiva: ningú fora
Text clar, vídeo en llengua de signes i un RSVP que es respon amb un toc: així cap convidat sord es queda fora del teu casament.
Send The Joy · 3 d’octubre del 2026 · 3 min de lectura

La Marta va obrir la invitació del casament de la seva germana i va trigar deu segons a trobar-hi la data. La data anava en números, el text en cursiva fina i l'adreça, dins d'un gràfic petit que al mòbil no s'acabava de llegir. La Marta llegeix els llavis i no sent gairebé res: allò no era una invitació, era una endevinalla.
Fer una invitació de casament que funcioni per a algú amb discapacitat auditiva no vol dir fer-ne una de diferent ni renunciar al disseny. Vol dir escriure clar, penjar un vídeo en llengua de signes i deixar que confirmar sigui tan fàcil com tocar un botó. Són tres decisions que es prenen en una estona i es noten el dia de la boda.
Invitacions de casament amb discapacitat auditiva: el text clar va primer
Si la data s'ha de rellegir tres vegades, alguna cosa falla. El text clar és la primera accessibilitat i es nota sobretot en una pantalla de mòbil, amb pressa i amb sol a sobre. De passada, també ajuda qui no porta ulleres al damunt.
- Escriu la data sencera: «dissabte 14 de juny de 2026, 12.30», en lloc de «14/06/26». Amb números, qui llegeix ha d'endevinar quin és el dia i quin el mes.
- Un camp per dada: rètol, noms, data, frase i lloc. Cada cosa a la seva línia, perquè ningú no hagi de deduir quin text va amb quin.
- Canvia la cursiva i les tipografies fines per un traç gruixut a la data i a l'adreça. El disseny bonic no serveix de res si l'hora no es llegeix bé en un mòbil.
- Afegeix una referència visual al lloc: «davant de la plaça del rellotge» s'entén millor que un número de carrer solt.
La llengua de signes cap dins del mateix enllaç
Grava un vídeo de 45 a 60 segons amb allò que cal saber: qui es casa, quan, on i com es confirma. No cal traduir la invitació sencera; amb el mòbil, una finestra amb bona llum i vosaltres dos davant la càmera n'hi ha prou. El pots signar tu o demanar-ho a algú que signi en llengua de signes catalana: el que importa és que es vegin bé la cara i les mans.
Com que la invitació és una pàgina web i no un PDF, pots enganxar l'enllaç del vídeo dins del text i canviar-lo més endavant sense tornar a enviar res. Si el vídeo va a part, envia'l al mateix missatge de WhatsApp que l'enllaç: en dos missatges separats, un dels dos s'acaba perdent.

Si la data s'ha de rellegir, no és el convidat qui no hi arriba: és el text qui no hi arriba.
Un RSVP que es confirma amb un toc
Al formulari de confirmació, posa opcions tancades —«Sí, vinc» / «No puc»— en lloc d'un camp obert on cal escriure paràgrafs. Digues al text que no cal instal·lar cap app ni crear cap compte: s'obre l'enllaç i es respon des del mòbil. I deixa sempre una alternativa, un WhatsApp o una trucada de veu, per a qui la prefereixi; l'apuntes tu i llestos. El dia de la cerimònia, reserva les dues primeres files per a qui llegeix els llavis, anuncia a la invitació on serà l'intèrpret —«a la dreta de l'arc»— i demana a l'oficiant que no parli d'esquena ni tapi la boca amb el micròfon. La resta la controla l'enllaç: si canvia l'hora, el lloc o el codi de vestimenta, tothom veu la versió actualitzada sense reimprimir ni tornar a enviar sobres. Prepara la teva invitació, prova-la gratis i publica-la quan el text es llegeixi clar a la primera.



