Invitacions de casament amb cerimònia de mans: guia

El pati és ple i el nus ja ha començat. Algú pregunta en veu baixa si s'ha d'aixecar. La resposta era a la invitació de casament amb cerimònia de mans, però allà només hi havia una foto de dues mans i una cinta. Tres minuts que es fan llargs perquè ningú no sap què ha de fer.

Les invitacions de casament amb cerimònia de mans no necessiten un protocol llarg. Necessiten tres dades escrites: qui lliga el nus, què ha de fer qui mira i quant dura. Amb això, el gest s'aguanta sol.

El convidat que no sap què passa mira el mòbil

El convidat no es distreu perquè no li interessi. Es distreu perquè no sap si el que ve forma part de l'acte o és un imprevist. Quan els primers no reaccionen, els del darrere tampoc, i al cap de vint segons mitja fila està mirant la pantalla.

• Una sola línia resol el dubte. Sense ella, algú preguntarà en veu baixa just quan comenci el nus.
• Digues si el gest és simbòlic o si forma part de la part legal. Són dues coses diferents i canvia si el convidat s'aixeca, es queda assegut o calla.
• Marca la durada: «el nus dura tres minuts». Quan el moment s'allarga sense avisar, la gent mira el rellotge en lloc de mirar-vos.
• Deixa clar com s'acaba. Si es pot aplaudir, digues-ho; si tot continua en silenci, també. Els dos segons finals són els que més es noten.

Els vots: què s'anuncia i què es guarda

La invitació no és el lloc dels vots. Si els hi copieu, quan els digueu en veu alta ja no fan res: tothom els ha llegit abans d'entrar al pati. El text és vostre i el moment també.

El que sí que s'anuncia és el format. «Direm els vots en veu alta, sense micròfon» ja ho diu tot. Si llegirà algú, escriviu-ne el nom amb el mateix rang que el vostre: «llegeix la Marta» funciona millor que «llegeix una persona especial». I afegiu què ha de fer qui escolta: «no cal repetir res, només escoltar».

Un nus és clar quan la invitació diu qui el lliga, quant dura i què ha de fer qui mira.

Qui lliga el nus a la cerimònia de mans

Si a l'escena hi ha un mocador de l'àvia, dues cintes de lli o una tela blava, anomeneu-ho amb la paraula exacta: «el símbol» no diu res a qui ho llegeix per primera vegada. Escriviu «la Lía i la Marta» en lloc de «les nostres germanes», i ningú no haurà d'endevinar qui és qui. Si les cintes les porta una tia o un padrí, aviseu-los abans de publicar la invitació, no quan la llegeixin com tothom. I no demaneu a tots els convidats que portin una cinta: la cerimònia acaba sent una fila de gent remenant la bossa.

Abans de triar tipografia o el color de les cintes, escriviu què passarà exactament el minut del nus i qui ho fa. Amb una invitació digital podeu provar un disseny gratis a l'editor, canviar-lo tantes vegades com vulgueu i publicar només quan l'etiqueta quedi clara. Si després moveu l'hora, el lloc o el codi de vestimenta, l'enllaç és el mateix i no cal reenviar res: 29,99 EUR, pagament únic.