Invitacions de casament al capvespre: l'hora és el pla

Una parella va enviar les invitacions de casament al capvespre per al seu casament a la Costa Brava. Hi deien: «Cerimònia a les 20:30». Un convidat va arribar a les 20:00 pensant que seria dels primers. Quan va arribar, la cerimònia ja havia començat. Havia llegit l'hora, però no havia entès que a les 20:30 el sol ja començava a baixar i que la cerimònia no podia esperar. El problema no era el convidat: era que la invitació no explicava que el capvespre era el pla. No deia res de l'hora d'arribada, ni del pàrquing, ni que la llum canviaria el dress code.

El capvespre no és un decorat. És una hora que marca quan comencen les coses. Si la invitació no ho diu clar, la gent improvisa. I si improvisa, algú arriba tard o vestit d'un altre event. La solució és escriure-ho tot: l'hora, el lloc i el que cal posar-se. I si no ho feu, algú preguntarà a un altre convidat i la informació arribarà distorsionada.

Invitacions de casament al capvespre: l'hora és el pla

Si el sol es pon a les nou, la cerimònia no pot començar a les nou. Cal donar dues hores: una per arribar i prendre alguna cosa, i una per a l'enllaç. Per exemple: «19:45, arribada i aperitiu» i «20:30, cerimònia al jardí». I afegir la posta de sol com a referència visual: «el sol es pon a les nou, no us ho perdeu». Així ningú no arriba quan ja esteu dient el «sí, vull». A més, si el lloc no és fàcil de trobar, cal posar un mapa o un punt de trobada. I una hora per sortir del pàrquing, si n'hi ha. També podeu posar una frase com «si veniu de fora, calculeu quaranta minuts des de Barcelona». Així ningú no improvisa. Si el lloc és a la muntanya, digueu que faci fresca a la nit.

• L'hora de la posta de sol escrita com a referència, no com a hora de cerimònia. Així els convidats saben quan han d'arribar.
• El mapa o punt de trobada per a qui no coneix el lloc: un mas, una cala, un mirador. Amb un enllaç que s'obre al mòbil.
• Una frase que digui a quina hora sortiu del pàrquing o on us trobareu, per evitar trucades de última hora.
• L'opció d'editar l'hora des del mòbil si al final canvieu el pla. Sense reenviar res.

El dress code que demana la llum de les nou

A les nou la llum es torna taronja i les fotos cremen els blancs. No és el mateix un vestit blanc que un de color terra. Per això és millor escriure el codi de vestimenta a la mateixa invitació: «formal, tons terra i verd oliva». Així ningú no ha de preguntar a un tercer què s'ha de posar. I si algú pregunta «¿chaqué o traje?», la resposta ja és a la invitació. No cal repetir-la per WhatsApp a cada grup d'amics. Si el lloc és a la platja, potser voldreu avisar que els talons no són bona idea.

Els convidats es passen la informació entre ells. Si el dress code no és clar, algú arribarà amb un vestit de flors quan la resta va de fosc. Escriure-ho a la invitació estalvia missatges i malentesos. No cal que cada grup d'amics pregunti el mateix.

La invitació digital no és un PDF: és una pàgina web que es pot editar després d'enviar-la i que sempre mostra l'última versió.

Canviar l'hora sense reenviar la invitació

Si al final la cerimònia passa a les 20:00 perquè les cadires arriben tard, edites l'hora i el mateix enllaç ja mostra la versió actualitzada. El mateix passa amb el mapa si moveu l'aperitiu a un altre lloc. Amb una invitació digital no cal reimprimir ni reenviar res. Prova-ho gratis, edita la portada i publica quan tinguis clar l'horari del capvespre. I si el lloc canvia, el mapa també s'actualitza sol. No cal fer trucades.