Invitacions de boda: el vestit regional es demana, no s'avisa

La Marta em va ensenyar el missatge que havia enviat als cosins per anunciar el seu casament. Deia així: «A la una, a l'església del poble. La família porta vestit regional; la resta, com vulgueu». Ella pensava que amb això n'hi havia prou. Escriure invitacions de boda amb vestit regional és més complicat del que sembla. Una cosina ja havia comprat un vestit de gala, una tia no sabia si allò volia dir el gipó de la seva mare o la roba de cada dia, i el germà de la núvia va preguntar tres vegades si ell també hi entrava.

Una invitació no és una endevinalla. Si demanes vestit regional, escriu quina peça, a qui la demanes i a quina hora es porta. Tres línies ben posades estalvien trenta missatges i una tia molesta.

El vestit regional no és una disfressa: digues quina peça i a qui

«Vestit regional» a seques vol dir coses molt diferents segons la casa. A la teva pot ser un gipó de vellut amb faldilla llarga; a la del teu pare, un vestit de cada dia amb davantal. Escriu el nom de la peça amb les teves paraules, i sobretot, escriu a qui la demanes.

• El nom de la peça, no l'etiqueta: gipó brodat, faldilla de llana, mantó de Manila, barret, espardenyes. «Vestit regional» sol no diu res.
• A qui el demanes: a tots els convidats, només al seguici o només a una família. Si un grup concret el porta, la resta ho ha de saber abans de comprar tela.
• Si és opcional, digues-ho amb aquestes paraules: «qui tingui vestit regional, benvingut; la resta, etiqueta formal». Una frase obre la porta; una norma tancada la tanca.
• Si el vestit és de la família (de l'àvia, de la mare), digues-ho també: qui el tingui a l'armari potser prefereix aquell abans que comprar-ne un.

L'hora decideix quin vestit aguanta

Un gipó de vellut amb mantó a la una del migdia no es viu igual que a les nou del vespre. Escriu l'hora exacta: «a la una», no «al migdia». Si la cerimònia és a les cinc de la tarda a l'agost i el convit és en un pati sense ombra, avisa de la calor: la llana brodada i el mocador de seda demanen una altra hora o un canvi de peça.

Si hi ha canvi de vestit entre la cerimònia i el ball, marca les dues hores: vestit regional per a l'església i roba de festa per al sopar. Descriu també el terra del recorregut —llamborda a la plaça, grava al jardí, terra batuda a l'era— perquè cadascú triï el calçat a casa i no pel camí. I digues qui porta barret o mantó i quan se'l treu: fora sí, dins del temple i a taula no.

El vestit regional no s'endevina: s'escriu amb el nom de la peça, l'hora exacta i a qui el demanes.

El codi de vestimenta necessita el seu propi espai

No l'amaguis a l'última línia, després del mapa. Fes-li un apartat propi —«Què portar»— amb la peça, el color i una foto del conjunt. «Etiqueta rigorosa» s'entén diferent a cada poble: digues colors concrets i què s'evita per no trepitjar el vestit de la núvia. Una foto del vestit de l'àvia sobre el llit estalvia vint missatges. I si tres setmanes abans el convit s'avança una hora o el vestit regional passa a ser només del seguici, ho edites i els convidats veuen la versió bona amb el mateix enllaç.