Invitacions de boda per a vegetarians: pregunta amb tacte

La taula ja està parada i arriba el segon plat. A la Marta li deixen una amanida al davant i no diu res. Menja, somriu i, tornant cap a casa, comenta amb la seva parella que, si hagués sabut que hi hauria menú vegetarià, hauria avisat abans. A la invitació no hi deia res del sopar, i ningú no li va preguntar.

Això no passa per mala educació de ningú. Passa perquè la pregunta es va fer tard o no es va fer. Una invitació digital pot anunciar el menú des del primer dia i deixar les dietes per a una conversa de dues línies, abans de tancar el càtering. Les invitacions de boda per a vegetarians no haurien de començar amb un interrogatori al formulari.

Invitacions de boda per a vegetarians: preguntar és logística

Si ningú no pregunta, el convidat vegetarià menja amanida i calla, i el càtering serveix el que tenia previst. La diferència entre encertar el menú i no encertar-lo sol ser una pregunta feta a temps. El problema no és preguntar: és preguntar en massa i a destemps.

• Si ningú ho pregunta, el vegetarià menja amanida i calla. L'escena del sopar llarg existeix exactament perquè això no passi.
• Vuitanta convidats llegint «tens alguna al·lèrgia?» en un mateix formulari converteixen un casament en un reconeixement mèdic.
• Saber que dos convidats no mengen carn decideix si el càtering serveix un sol principal o tres.
• La pregunta es fa abans de tancar el menú, no la setmana del casament.

El menú s'anuncia, no s'interroga

Canvia el plantejament. En lloc de preguntar què no menja cadascú, explica què hi haurà. «Menú vegetarià per a tothom» tranquil·litza més que «hi haurà opció vegetariana», perquè la primera frase no assenyala ningú. I si tot el menú és vegetarià, digues-ho un cop a l'escena del sopar: ningú no hauria d'haver d'anunciar el seu plat a taula.

Anomena els plats. Albergínia rostida amb tahini, hummus de remolatxa o arròs a la llimona sonen a sopar. «Menú especial» sona a càstig servit en un altre plat. Un nom propi fa més feina que qualsevol etiqueta.

La invitació anuncia el menú; les al·lèrgies es resolen en una conversa de dues línies, no en un formulari.

El que canvia sol, sense reenviar res

Si al juny el càtering canvia l'albergínia per carbassó, edites l'escena del sopar i l'enllaç continua sent el mateix. El convidat que va guardar l'enllaç veu la versió actualitzada; el que va guardar una captura de pantalla es queda amb la informació vella. Hora, lloc, mapa o frase: qualsevol ajust es veu a l'instant, sense sobres nous.

La pregunta incòmoda, d'una en una

Un missatge per unitat familiar, no tres al mateix número: «Hi haurà menú vegetarià, t'encaixa o et preparo una cosa diferent?». Envia'l quan ja hagin obert la invitació: ja saben data, hora i menú, i només han de dir sí o no. Si la iaia no fa servir mòbil, combina: enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les vulgui guardar. Aquestes còpies no s'actualitzen soles. Tria un disseny, prova la portada gratis i publica l'enllaç: 29,99 €, pagament únic.