Invitacions de boda al planetari per a una nit sota les estrelles

Són dos quarts de vuit del vespre, la cúpula ja és fosca i mitja taula mira el mòbil perquè no troba el vestíbul. La parella va posar «a les vuit» a la invitació i ara té vint persones preguntant per on es passa. Allà la sessió comença quan comença i ningú no la pot aturar perquè un convidat encara aparca.

No és un problema de disseny, és un problema d'informació. Una invitació de boda al planetari ha de respondre tres coses abans que ningú obri la porta: a quina hora exacta, on ens trobem i què passa si arribo tard.

Invitacions de boda al planetari: l'horari el mana la cúpula

La projecció és un passi, no un sopar. Si la sessió arrenca a les 20:00, no escriguis «a les vuit»: escriu «20:00, portes a les 19:30». I el punt de trobada real no és la sala, és el vestíbul. Quan la cúpula s'apaga, l'únic lloc on es pot rebre algú és fora. Posa les dues hores juntes i en el mateix lloc de la invitació, no una a la portada i l'altra amagada en una escena interior.

• Hora exacta de la sessió i hora d'obertura de portes, totes dues escrites.
• Punt de trobada al vestíbul amb una referència visible: «ens veiem al hall, al costat del pèndol».
• Una línia honesta per a qui arriba tard: «si véns després de l'inici, entraràs quan la sala s'il·lumini».
• Codi de vestimenta amb colors que es llegeixin en penombra: marfil, arena o verd salvia.

El color abans que la tipografia

Sota una cúpula, el negre i el blau marí desapareixen. Queden molt bé al mostrador i després, a la penombra, no es llegeixen. Demana tons clars i mira com queden en una pantalla amb la brillantor baixa, que és com els veurà la majoria. Si dubtes, prova-ho en un restaurant amb llum tènue abans de decidir.

La foto de portada tampoc no ha de ser un selfie amb flaix. Una silueta a contrallum o una vista de la cúpula encesa diu més. I el cel, millor com a motiu gràfic fi: una constel·lació petita al rètol, no planetes de colors a cada escena.

Sota una cúpula no cal la invitació més bonica: cal la que es llegeix a les fosques i diu a quina hora es tanca la porta.

Contar la boda com un passi de projecció

Pots traduir els vostres moments a escenes encadenades, igual que una projecció: «Llindar de calç» per a l'arribada, «Arc de promeses» per al sí, «Últim ball» per al comiat. Cada escena admet textos propis i, en total, fins a sis fotos: una a la portada i la resta repartides sense carregar la lectura. El rètol, els noms, la data i el lloc es canvien amb un camp per dada, i el comptador de caràcters t'avisa si et passes. Si la data o el lloc canvien a última hora, edites l'escena i l'enllaç continua sent el mateix.

Les confirmacions arriben dins la mateixa invitació, en una llista ordenada, no en un fil de WhatsApp amb un «jo vinc» perdut entre memes. Configura només les preguntes que faràs servir de debò. Si algú pregunta l'hora o el codi de vestimenta, reenvia-li el mateix enllaç en comptes d'escriure el missatge vint vegades. I si algú vol paper, la combinació sensata és enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les guardarà. Tria el disseny, prova'l gratis canviant el rètol i els noms, i publica quan el rellotge i el vestíbul estiguin clars.