Invitacions de boda en hivernacle o a l'aire lliure

És un dissabte de juny i la data ja està marcada. A la masia hi ha un hivernacle de vidre i, al costat, un prat amb vistes. A les quatre de la tarda el cel es tanca i et cau la pregunta: si plou, on es fa el dinar? Els convidats no ho saben, perquè mai no els ho has dit. La comparació entre invitacions de boda en hivernacle o a l'aire lliure no va de quina és més bonica: va de llum, de terra, d'hora i de pla B.

Les dues opcions funcionen. El que canvia és qui assumeix els imprevistos. Dins d'un hivernacle, la pluja és una anècdota que es mira des de dins. En un jardí obert, la pluja és una decisió que algú ha de prendre en veu alta. I si aquesta decisió no està escrita a la invitació, la prendrà cada convidat pel seu compte al grup de WhatsApp.

El pla B s'escriu abans que caigui la pluja

A Catalunya la pluja d'estiu no avisa: cau en mitja hora i marxa. Si l'enllaç no diu què passa si plou, cadascú s'imaginarà el que vulgui: que se suspèn, que es fa igual, que hi haurà carpa. Escriu-ho abans d'enviar res i, si després canvies d'idea, canvia-ho a la invitació: el mateix enllaç mostra la versió actualitzada i no cal enviar cap missatge explicant el canvi.

• Hora exacta de la cerimònia i hora del pla B si plou
• Codi de vestimenta segons el terra i la temperatura: pedra, grava, gespa o vidre
• Com arribar-hi: aparcament, taxi o llançadora fins a la porta
• Què portar: paraigua, calçat pla, xal per a la nit o protecció solar si el jardí no té ombra

Invitacions de boda en hivernacle o a l'aire lliure: dues llums, dues decisions

Sota el vidre la llum és difusa i la humitat es nota a la pell. Els tons verds de les plantes es mengen el blanc del vestit, així que val la pena dir el codi de vestimenta abans que algú es compri un conjunt. El terra sol ser de pedra, grava o reixes de drenatge: els talons fins pateixen, i això es resol en una línia de la invitació millor que en un missatge de darrera hora. I el vidre té un topall de gent i de soroll: si la cerimònia és a dins i el dinar a fora, escriu els dos punts del recorregut perquè ningú no es quedi a la porta equivocada.

En un jardí o un prat, l'hora és el recinte. Posa la cerimònia una hora abans de la posta de sol i comença el dinar quan la llum ja és baixa i refresca. Avisa del vent de la tarda, dels mosquits al vespre i de la rosada de la gespa, i digues si hi ha mantes o estufes. Si l'espai no té parets, el so s'escapa: un micròfon i uns altaveus ben col·locats importen tant com les flors. I si no hi ha ombra, algú t'agrairà saber-ho abans de sortir de casa.

Tria hivernacle o aire lliure segons com vols viure el dia, no segons com resoldràs la pluja: la resposta es decideix a la invitació.

L'enllaç que aguanta l'últim canvi

Amb una invitació digital pots canviar l'hora, el lloc, el mapa, el codi de vestimenta o la frase sense reimprimir res ni tornar a enviar cap sobre: l'enllaç és el mateix i tothom veu la versió nova. Les confirmacions arriben dins de la mateixa invitació, en una llista ordenada, i les preguntes del formulari les tries tu. Els convidats no instal·len cap aplicació: obren l'enllaç al navegador del mòbil i responen. Si algú el vol en paper per guardar-lo, combina-ho: enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses. Crea la teva invitació per 29,99 EUR, prova-la gratis i edita-la tantes vegades com canviï el temps.