Invitacions boda cine: sala, butaca i hora a cada escena

És dissabte a la tarda. La Marta obre al mòbil l'enllaç de la vostra invitació de boda de cine mentre espera el cafè. Veu dos noms en gran, una data i, a sota, sis línies de text petit amb el nom del jardí, l'hora, l'aparcament i el codi de vestimenta. Llegeix les dues primeres i torna a la conversa de WhatsApp.

Passa perquè una invitació no es llegeix com una carta: es mira com una pantalla. I en una pantalla l'ull decideix en dos segons si continua. Si voleu una boda amb ànima de cine, l'ordre és aquest: primer qui, després on i al final quan. La resta pot esperar.

El rètol va abans que els noms

Al cine, el primer que apareix és el rètol. A la invitació hauria de passar el mateix: els dos noms en gran i, just a sota, en cos petit, la data del passi. És l'ordre que l'ull llegeix d'un cop d'ull. I el lloc no és un «saló d'esdeveniments»: és «Sala 1 — Bodega La Almazara». Qui arriba amb cotxe entén en dos segons per quina porta ha d'entrar.

• Un rètol de portada amb els dos noms i la data del passi. Res més en aquell espai.
• El lloc amb el nom tal com és: «Sala 1 — Bodega La Almazara», no «saló d'esdeveniments».
• Una sola frase curta, si en voleu una. Una línia es llegeix sencera; tres ratlles es salten.
• Una foto horitzontal a la portada, perquè els noms i la data hi càpiguen sense tapar-se.

Sala, butaca i hora en una invitació de boda de cine

«Sala 2» funciona quan l'espai té nom propi: el jardí, la nau, la terrassa. Si no en té, inventeu-vos la nomenclatura i repetiu-la a la invitació i als cartells de l'entrada. La butaca és un detall, no una assignació: «Butaca 12» queda molt bé al disseny i ningú no ha de buscar cap seient quan arribi.

L'horari, en format cine: «Passi únic, 19:00» i just a sota, «Obertura de portes, 18:30». Amb dues hores clares, cadascú sap quina és la seva. I si voleu donar ritme a la nit, ordeneu-la per sessions: primera sessió per al còctel, sessió de gala per al sopar i última sessió per al ball. Si obre un vals o una banda sonora, aviseu-ho: estalvia la cara de sorpresa del primer convidat que entra.

La invitació no és una entrada: és el rètol, la sala i l'hora, en aquest ordre.

El repartiment: qui surt als crèdits

Els protagonistes sou dos, però al repartiment hi ha testimonis, pares i germans. Esmenteu-los en una escena pròpia amb una foto vostra, no en una llista interminable de noms que ningú no acaba de llegir. I canvieu el to de les preguntes de confirmació: «Us guardem butaca?» convida més a respondre que un «Assistireu?».

De l'estrena a l'enllaç: per què el guió aguanta digital

Un enllaç o un QR porten a una pàgina amb escenes encadenades —portada, història, lloc, confirmació— que s'obre a qualsevol navegador sense instal·lar res. Si canvieu l'hora, el mapa o el codi de vestimenta, el mateix enllaç mostra sempre la versió bona i no heu de reenviar res. Les confirmacions arriben dins de la mateixa invitació, en una llista ordenada. I si algú vol paper, la combinació sensata és enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les vulgui guardar. Trieu una butaca, escriviu l'hora del passi i proveu la portada gratis: es publica quan el guió estigui tancat.