Invitacions de boda: cerimònia de la vela, etiqueta i text

Són les 19:50. La cerimònia comença en deu minuts i la teva tia, des de la tercera fila, pregunta en veu baixa: «I ara què toca?» Si la invitació de boda no diu res de la cerimònia de la vela, quaranta persones miren el rellotge i tu acabes explicant-ho a crits.

No cal un ritual llarg ni un discurs. Cal una línia a la invitació: qui encén, a quina hora i què es llegeix. La cerimònia de la vela dura tres minuts, però si no s'anuncia, sembla que duri mitja hora.

La cerimònia de la vela no s'improvisa: què ha de dir la invitació

Si la cerimònia inclou la vela, la invitació ho ha de nomenar. «Després dels vots, les dues famílies encenen una sola flama» funciona millor que un genèric «ritual sorpresa» que deixa els convidats mirant el rellotge. Una sola línia basta: hora, qui l'encén i què es llegeix. Per exemple: «19:45 · Unitat de les espelmes · llegeix Marta, germana del nuvi». Si vols que el detall sigui sorpresa, deixa el buit: «Un moment reservat a les famílies». Així ningú no s'aixeca a buscar el pastís abans d'hora ni aplaudeix enmig del silenci.

• Qui encén cada espelma, amb nom i parentiu exactes, tal com sortirà al programa.
• La frase que es llegeix en veu alta, de 20 a 25 paraules com a màxim, perquè càpiga en un sospir.
• L'hora exacta del minut de la vela (per exemple, 19:55) i el lloc que ocupa entre vots, signatura i primer petó.
• El color de les espelmes i la seva relació amb la paleta: marfil, verd salvia o terracota, mai un blanc que desaparegui a les fotos.

Qui encén les espelmes (i com ho escrius a la invitació)

Nomena el rol amb precisió: «les mares dels nuvis» si són elles, noms i cognoms si són padrins o avis, escrits igual que els testimonis al programa. Si una persona no pot assistir, la invitació no la nomena. El rol es canvia abans de publicar; no es llegeix en veu alta un nom que no és a la segona fila.

Per a dues famílies, la fórmula clàssica és tres espelmes: una per família, enceses per separat, i una tercera que s'encén amb les dues. Escriu-ho tal qual perquè ningú no es quedi amb el llumí a la mà. Si hi ha música en aquell minut, anota-ho: «Cançó de la vela: ___». El tècnic de so no improvisa i tu no acabes encenent una espelma en silenci absolut.

La cerimònia de la vela dura tres minuts. La invitació que l'explica bé evita que semblin trenta.

El minut exacte, el pla B i l'àvia que arriba tard

Col·loca la vela després dels vots i abans del primer petó, o just després de la signatura. Dona als convidats una seqüència clara i evita el «ja s'ha acabat?» a mig passadís. Marca hores al programa: 19:30 entrada, 19:45 vots, 19:55 vela, 20:05 sortida. Si la invitació només dona l'hora d'inici, el programa fa la resta. Vela a l'aire lliure vol un pla B escrit: «Si plou, la vela s'encén al porxo a les 20:00». Es decideix abans, no a la porta amb el ram a una mà. I avisa el fotògraf del minut exacte, no del moment: «La vela a les 19:55» és una instrucció; «quan s'encengui» és una aposta.

L'etiqueta canvia fins a l'últim dia: una tia confirma el divendres, un padrí no pot venir el dijous, el càtering mou l'hora vint minuts. Amb una invitació digital de Send The Joy pots editar després d'enviar i l'enllaç segueix sent el mateix. Els convidats veuen la versió actualitzada sense reimprimir ni reenviar sobres. Si vols paper per als avis, combina: enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les guardarà.