Invitacions de boda amb càpsula del temps: què cal escriure

Els nuvis aixequen les copes i algú pregunta on es deixen els sobres. Hi ha un pot de vidre mig buit a la taula d'entrada i ningú no sap si es tanca ara o al final de la nit. La càpsula del temps s'havia anunciat, però sense els detalls que la fan funcionar.

Amb tres decisions preses abans, això no passa: una capsa que tanqui bé, una data d'obertura escrita a mà i una frase clara a la invitació. La resta la fan els convidats.

La càpsula s'anuncia a la invitació de boda, no a la porta

Si el convidat descobreix la càpsula quan ja és a la porta, no ha portat res i tu no tens sobres per donar-li. Escriu-ho a la mateixa escena on poses l'hora i el lloc.

• Escriu una línia concreta a l'escena de benvinguda: «Porteu un sobre tancat amb una cosa que ens vulgueu explicar d'aquí a deu anys». Al costat de l'hora i el lloc, ningú no ho descobreix el mateix dia.
• Afegeix una pregunta al formulari de confirmació: «Portaràs alguna cosa per a la càpsula?». Així saps quants sobres i quantes targetes en blanc has de preparar abans, no la mateixa tarda.
• Envia un missatge al grup una setmana abans amb l'hora exacta del brindis: si no hi ha hora, la gent ho deixa per al final.
• Deixa una safata amb sobres i un bolígraf a la taula d'entrada, amb el cartell al costat. Qui arribi sense res preparat, ho escriu allà mateix.

Què s'hi escriu: tinta, data i res que depengui d'un carregador

Tot el que vagi dins la capsa ha de funcionar sense bateria ni connexió. D'aquí a deu anys, el mòbil que tens avui serà un trasto vell; un paper dins d'un sobre, no.

Demana coses concretes: una carta a mà, signada i datada, on qui l'escriu expliqui on era aquell dia i què us desitja per a la data d'obertura. Una foto impresa amb dues línies al darrere: una captura al mòbil potser no s'obrirà d'aquí a deu anys, un paper de 10x15 sí. I un objecte pla i sense valor: l'entrada del cinema d'aquella setmana, una flor premsada, la llista de la compra del sopar d'assaig. Res que es faci malbé i res que algú trobi a faltar.

La capsa es tanca a l'hora del brindis

Tria un recipient que tanqui de veritat: una capsa de metall o un pot de vidre amb tapa. Escriu la data d'obertura a la tapa a mà, per exemple «obrir el 12 de juny de 2035». Deixa-la a la taula d'entrada, al costat del llibre de firmes, amb un cartell de dues línies: què és i a quina hora es tanca. I posa-hi un nom: un germà, un testimoni, una cosina. Sense algú que posi la tapa en el moment del brindis, la capsa continua oberta fins a la barra lliure.

La càpsula no es tanca quan s'acaba el discurs: es tanca quan una persona amb nom i cognoms posa la tapa.

Qui la guarda no és qui l'obre

La capsa no es queda a casa vostra: se l'emporta algú que no hi visqui i que apunti la data al seu calendari el mateix dia. Decidiu també on i quan s'obre: el desè aniversari, un sopar al mateix pati, amb la gent que vau avisar. L'enllaç de la invitació continua sent el mateix que vau enviar, i podeu afegir-hi una escena amb la foto de la capsa i les instruccions quan vulgueu, sense reimprimir ni tornar a enviar res. Si algú vol paper, combineu-ho: enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les guardarà. Tria avui la capsa, escriu-hi la data a la tapa i deixa clar a la invitació què ha de portar cada convidat.