Invitacions de bateig amb padrins que no creuen: com ho dius

És un dimarts a la nit. Un dels dos té el mòbil a la mà i el nom del futur padrí ja escrit al camp de la invitació. L'altre diu: «Espera, que encara no li hem demanat». I aquí comença tot. El padrí que teniu al cap no va a missa, no resa i potser no creu en res d'això. I tot i així el voleu allà, al costat del nadó, el dia del bateig.

Això no és un problema de fe. És un problema d'etiqueta. Passa sovint amb les invitacions de bateig amb padrins que no creuen, i es resol amb una trucada abans i una línia ben escrita, no amb un debat de quaranta minuts al grup de la família.

Invitacions de bateig amb padrins que no creuen: com demanar-ho

Ningú no hauria de descobrir que és padrí per un missatge reenviat. Això es diu amb veu, amb temps i amb una pregunta que tingui sortida.

• Trucada o cafè abans de fixar el text: ningú no hauria de saber que és padrí per un missatge reenviat al grup.
• Pregunta directa i amb porta oberta: «Volem que hi siguis, encara que no comparteixis la part religiosa; et ve de gust?» Li deixes clar que pot dir no sense trencar res.
• Acordeu el seu paper del dia: aguantar el nadó, estar dret al banc, no llegir en veu alta. Un repartiment concret evita el silenci incòmode davant de quaranta convidats.
• Pregunteu al rector abans de publicar el nom: cada parròquia té el seu criteri i val més saber-lo abans d'encarregar o editar res.

A la invitació, «padrins» és una línia, no un debat

A la invitació no hi ha lloc per a explicacions. El text anomena; no matisa. Si heu acordat que serà padrí, escrius «padrins». Si heu quedat una altra cosa, escrius aquesta altra cosa. Però no barreges les dues en la mateixa línia.

No hi afegeixis «encara que no sigui creient». Aquesta frase converteix la portada en un comunicat i obliga el padrí a justificar la seva presència davant de tothom. Els convidats només necessiten saber qui els convida, quan i on.

No és un problema de fe, és d'etiqueta: es resol amb una trucada abans i una paraula ben triada a la invitació.

La família opina i la taula reparteix papers

La tia que pregunta «i com pot ser padrí si no creu?» només necessita una frase curta i tancada: «Ho hem parlat i està decidit», i canvi de tema. No expliquis la vida privada del padrí al grup ni a la invitació. Tria una sola persona per respondre els dubtes, així no arriben cinc versions diferents a cinc persones diferents.

El dia, reparteix bé els papers i deixa'ls per escrit. Qui aguanta el nadó, qui porta l'espelma, qui llegeix. Envieu-ho la setmana abans, no ho decidiu allà mateix. A taula, assegueu el padrí que no creu al costat de qui li farà la conversa fàcil. Si hi ha dos padrins amb postures oposades, no els poseu l'un davant de l'altre «perquè en parlin»: el dia no és una taula rodona. I al brindís, dos minuts per agrair-li que hi sigui, sense posar-lo a parlar de fe.

El rètol es canvia sense reimprimir res

Si a última hora el padrí passa a dir-se «testimoni» a la invitació, no passa res. Amb una invitació digital el text viu en un enllaç: edites el camp, guardes i tothom veu la versió actualitzada. No reimprimeixes res ni tornes a enviar cap sobre. Pots provar la portada gratis abans de decidir-te i veure com queda el nom del nadó al costat de la paraula que hagis triat. Quan ho tinguis, publiques i les confirmacions arriben dins de la mateixa invitació, així saps quants sereu. I si algú de la família el vol en paper, es combina: enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les vulgui guardar.