Invitacions de bateig ecumènic: un text per a dues tradicions

És dimarts a la tarda i et truca la teva germana. «Al final el ritu és a l'església a les dotze, i dinem a casa els avis a les dues i mitja. Jo ho vull posar com a bateig, però a la seva família en diuen baptisme.» Penges i tens una hora per enviar les invitacions.

El problema no és quants enllaços envies. És com està escrit el text. Amb els moments separats, el rètol triat i els noms al seu lloc, les dues famílies llegeixen el mateix i ningú no ha de preguntar res.

Una invitació de bateig ecumènic no és dues invitacions

Abans d'escriure una línia, separa els moments. El ritu i el dinar són dues escenes, amb hores i adreces diferents. Si els barreges en un sol bloc, qui només ve al temple es pensa que ha de confirmar el dinar, i qui només ve a taula et truca per saber si ha de pujar a l'església. Cada moment té el seu text, i qui el llegeix sap exactament què passa i quan.

• Ritu a l'església a les 12.00 i dinar a casa els avis a les 14.30: dues escenes, no una amb dues adreces.
• Si una família espera padrins i l'altra testimonis, anomena'ls en una sola línia: «Padrins i testimonis: Anna i Lluís · Marta i Julià». Ningú no queda en segon pla.
• Pregunta a les dues àvies abans de publicar. En cinc segons detecten la paraula que sobra i el nom que falta.
• Digues què passa quan coincideix tothom —la foto a la porta, el pastís, el brindis— i en quina part del dia es fa.

El rètol decideix qui se sent dins

Bateig funciona a Catalunya i a bona part de l'Estat; baptisme sona més solemne en altres llocs. Tria'n una i repeteix-la igual a la portada, a l'escena de la cerimònia i al missatge que comparteixes. Si canvies la paraula a mig text, mitja llista pensa que hi ha dues celebracions.

Si la cerimònia barreja una litúrgia i una benedicció, escriu el rètol complet: «Bateig ecumènic» a dalt i, just sota, en una línia més petita, qui oficia cada part. I una frase d'acollida que serveixi per a les dues cases —«Ens fa il·lusió celebrar-ho amb vosaltres»— no obliga ningú a traduir-la.

El text no ha de contentar les dues tradicions: ha de deixar clar qui hi és, quan i on.

Els noms: ordre, cognoms i qui hi apareix

Escriu el nom del nadó tal com el direu cada dia, no com sortirà al registre: «Llúcia», no «Llúcia Maria dels Àngels». Si hi ha germans grans, una sola línia els inclou: «Amb la seva germana Vera». I decideix els cognoms i l'ordre a casa abans de publicar, perquè canviar aquella línia després genera més converses que qualsevol altre detall de la invitació.

Deixa les preguntes de confirmació en dues: quants veniu i amb quin nom voleu aparèixer a la llista. Les respostes arriben dins de la mateixa invitació, en una llista ordenada, i no has de perseguir ningú pel WhatsApp. I si al final una hora es mou o un dels avis prefereix una altra paraula, ho canvies quan vulguis: el text és el que converteix dues tradicions en una sola celebració. Pots provar la portada gratis abans de pagar.