Invitacions d'aniversari infantil: dues en una

«Dissabte, a les cinc, a casa de la Júlia.» Això és tot el que el teu fill sap de la festa, i ho repeteix a qui li ho pregunta. Tu, mentrestant, encara has de resoldre tres coses: on és exactament, a quina hora acaba de debò i a qui truca la mare del Marc si el nen es posa a plorar a mitja tarda.

Són dos públics dins la mateixa invitació. Un llegeix una línia i prou; l'altre en necessita tres. La majoria de formats només en serveixen un, i l'altre acaba demanant pel mòbil el que no li ha arribat mai.

Invitacions d'aniversari infantil: el text del nen i el text de l'adult

El nen només vol saber el dia, l'hora i on. L'adult vol saber quan s'acaba, com s'hi arriba i amb qui parla si passa res. Escriu les dues versions abans de triar format. Si el format només n'accepta una, algú es quedarà sense la dada que havia anat a buscar.

• La frase curta que el nen pugui repetir de memòria: dia, hora i casa de qui.
• La direcció exacta i un enllaç de mapa que s'obri des del mòbil sense copiar res.
• L'hora de fi de la festa, que gairebé mai no coincideix amb l'hora de recollida.
• Un telèfon de contacte per a qui arribi tard o es quedi sense bateria.

Què falta sempre al missatge de WhatsApp

El missatge reenviat va perdent trossos. Primer desapareix la direcció, després l'enllaç del mapa, i al final ningú no sap si la festa era a la una o a les cinc. Amb una invitació que és una pàgina pròpia, el mapa s'obre des del mòbil i la direcció no depèn de qui l'ha reenviada.

La pregunta «cal portar banyador?» arriba deu vegades al xat, una per família. Dins la invitació es respon un cop i queda escrita per a qui s'incorpora tard a la conversa. I les confirmacions, en comptes de perdre's entre adhesius i àudios, surten en una llista ordenada: d'un cop d'ull veus qui ve i qui no.

La invitació ha de servir per igual al nen que vol saber l'hora i a l'adult que vol saber quan s'acaba.

Com se sent un nen quan obre la invitació

Un enllaç amb el seu nom i la seva foto és el primer que veu quan obre el mòbil. Una imatge grisa perduda al xat és l'últim que mira. Les escenes encadenades expliquen la festa abans que comenci: la portada, el lloc, el berenar, el ball final. Pots pujar fins a sis fotos teves, triar quina va a la portada i canviar-ne qualsevol després, sense refer la invitació.

Paper, PDF o enllaç: què aguanta un canvi d'hora

La targeta impresa amb l'hora equivocada s'ha de llençar i tornar a imprimir: si la festa es trasllada al diumenge, són trenta targetes noves i trenta explicacions. El PDF i la imatge queden enterrats al xat, i ningú no remunta dues setmanes de conversa per comprovar si era a les cinc o a les sis. Una invitació amb enllaç propi s'edita i l'enllaç segueix sent el mateix: qui l'obri veu l'hora bona, sense que ningú hagi de reenviar res. És digital, no imprimeix ni envia paper; si algú la vol en paper per a l'àlbum de l'àvia, el sensat és enllaç per a tothom i dues o tres còpies per la seva banda. Abans del proper missatge amb l'hora i la direcció, pensa quin dels dos públics es quedarà amb el dubte. Prova la portada gratis amb la foto i el nom de qui fa anys.