Dress code a les invitacions d'aniversari: joc o ordre

Falten deu dies per a l'aniversari i ja tens tres missatges al mòbil. Tots pregunten el mateix: «I què ens posem?». És el clàssic de les invitacions d'aniversari amb dress code: escrius una frase i cada convidat n'ha entès una de diferent. Un va pensar en un vestit, un altre en texans i la iaia ja ha trucat dues vegades.

El problema no és que la gent no vulgui seguir el dress code. És que no sap què li demanes. Amb una línia ben escrita t'estalvies vint converses i la foto de grup surt com la volies.

El dress code d'una invitació d'aniversari no és una ordre, és un to

«Vine guapa» no és un dress code, és un desig. Un dress code diu una peça o un rang concret i ho diu en poques paraules. Si has d'explicar-lo en un paràgraf, ja no funciona: ningú no se'l llegirà dues vegades.

• «Vine guapa» no és un dress code: digues una peça o un rang, com «vestit llarg d'estiu» o «camisa i sabates, sense corbata».
• Els dos extrems són etiqueta estricta i «vine com vulguis». Al mig hi cap «blanc i negre», «estil jardí» o «tons terra».
• Si la festa és en una casa de camp amb gespa i una mica de fang, escriu «sabates còmodes, hi haurà herba». S'agraeix més que qualsevol adjectiu.
• Pensa en qui ho llegeix: si ha de preguntar alguna cosa, la frase encara no està acabada.

Verb, límit i permís: la línia que funciona

Comença amb un verb clar i tanca en una sola línia: «Ens vestim de negre», «vine de blanc», «et demanem tons clars». Els paràgrafs llargs es llegeixen fatal al mòbil i ningú no els acaba.

Concreta el color. «Elegant» vol dir una cosa a Barcelona i una altra a Lleida; «blau marí amb sabates de vestir» no admet dubtes. I deixa una sortida perquè ningú quedi fora: «si no tens res d'aquest color, un bàsic negre serveix igual».

Una línia, un color i una sortida per a qui no encaixa: així el dress code és un joc i no un examen.

Els dress codes d'aniversari que sí són un joc

Un sol color per a tothom converteix la foto de grup en una imatge que es reconeix de seguida: «tothom de verd». Per dècades funciona millor amb una peça obligatòria que amb una època sencera: «anys 80» amb lluentor, espatllera o samarreta de grup. I per personatge, «vine del teu personatge de cinema preferit» dona tema sense obligar ningú a comprar res.

Quan el dress code es converteix en un ultimàtum

«Prohibit entrar sense corbata» en una terrassa a l'agost sona a control; «ens encantaria veure-us amb corbata» aconsegueix el mateix sense tensió. Si el look obliga a comprar una cosa cara i d'un sol ús, avisa amb setmanes d'antelació i dona una alternativa real: «corbata o llaç, el que tingueu».

Escriu el teu dress code en una línia, amb un color concret i una sortida per a qui no hi encaixi. Prova la invitació al navegador, publica-la amb un botó i canvia-la quan vulguis sense reimprimir res.