Invitacions per a un aniversari de boda i de negoci

La Marta i en Lluís van aixecar la persiana del forn un octubre i es van casar un juny. Vint anys després van decidir celebrar-ho tot junt i van passar una setmana buscant invitacions per a un aniversari de boda que també fos el del negoci. No els encaixava res, i no era pel disseny: encara no havien decidit quina data manava.

Si esteu en aquest punt, això us estalviarà la discussió. Què decidir abans de tocar cap plantilla, qui seu a taula, què es diu quan s'aixeca la copa i com s'escriu la invitació camp per camp.

Invitacions per a un aniversari de boda: quina data mana

Trieu la data que va al rètol: la del casament, la de la firma o el dia que vau obrir. Si no coincideixen, digueu-ho. Una línia ho resol: «Ens vam casar al juny i vam firmar a l'octubre». Deixa de ser un embolic i passa a ser part de la història.

• Trieu el to abans que el disseny. Un sopar amb taula parada i lloc assignat no s'anuncia igual que un vermut dret al local. La primera frase de la invitació ha de deixar clar quin dels dos és.
• Signeu amb els dos noms i, si us ve de gust, amb el del negoci: «Marta i Lluís · Forn Ribera» diu qui convida i per què en menys de deu paraules.
• Poseu una hora d'arribada i una altra per al brindis. Gairebé mai han de ser la mateixa: la gent necessita marge per aparcar i saludar.
• Escriviu el codi de vestimenta amb exemples. «Americana, però la que ja tens» no vol dir el mateix que «formal».

La llista i els dos brindis

Barregeu per afinitat, no per etiqueta. La persona que us va vendre la primera màquina i la vostra cunyada poden compartir taula perfectament. L'incòmode no és la barreja: és asseure cinc proveïdors junts i dir-ne celebració.

El brindis personal va primer i va curt: noranta segons i una anècdota concreta, com el primer client que va repetir. El de negoci va després, amb dades que es puguin dir en veu alta: quants anys fa que esteu oberts i qui continua a l'equip des del principi. Si algú de l'equip vol parlar, doneu-li torn i límit, dos minuts, i aviseu-lo abans. Les confirmacions arriben en una llista dins de la mateixa invitació, així que no caldrà comptar missatges al grup de l'equip.

La invitació no ha d'explicar dues vides: només ha de deixar clar qui convida, a quina hora arribeu i per què brindeu.

El text de la invitació, camp a camp

Rètol: es llegeix abans que els noms. «Aniversari» és correcte; «20 anys junts, 12 amb la persiana aixecada» ja explica alguna cosa. Frase: una sola línia que justifiqui el doble motiu, per exemple «Dotze anys de societat, dues firmes i una sola taula». Lloc i hora: si la festa és al mateix local, digueu-ho sense rodar-hi i penseu una hora per a qui surt de la feina; un «a partir de les 20.30» evita que la gent arribi a les set i us trobi muntant. I trieu dues fotos que resumin els dos motius: una del dia del casament i una del local el primer dia.

Triar la data i provar el disseny sense pagar

Trieu la data, escriviu la frase que ho explica tot i proveu el disseny de la invitació sense pagar abans de decidir-vos. Quan la tingueu a punt, envieu-la una vegada i dediqueu la resta de la setmana al que de debò importa: brindar amb qui hi era des del primer dia.