Invitacions per a un aniversari de boda: les bodes d'encaix

Sou catorze a taula en un restaurant de Gràcia. És el sopar dels tretze anys de casats i la teva tia arriba amb una capsa petita: un puny d'encaix que portava la seva mare. El deixa sobre el mantell, al costat de la copa, i tothom mira el puny abans que el menú. Allà entens per què existeixen les invitacions d'aniversari de bodes d'encaix: l'encaix no és un adorn de taula, és una cosa que es porta.

Per això, quan prepares la invitació, la primera decisió no és el color ni la tipografia. És què feu amb l'encaix i què escriviu al ròtol.

Invitacions d'aniversari de bodes d'encaix: on va l'encaix

A la llista de noces, els tretze anys són els d'encaix, i la tradició la compleix qui el porta, no qui el decora. Un puny, un rivet a l'escot, un mocador: amb una peça n'hi ha prou. Si omples de puntes les tovalloles, els centres i el pastís, el sopar sembla un bateig. I si feu renovació de vots, l'encaix pot ser blanc o marfil; si és només un sopar, millor del color del vestit o cru, que aguanta una taula de restaurant a les deu de la nit.

• Encaix en una sola peça del vestuari: puny, escot o mocador. Mai a tota la sala.
• L'any de l'enllaç al costat de la data de l'aniversari, al ròtol.
• Un codi de vestimenta amb sortida: «o de cru».
• L'hora exacta del sopar, no un «cap a les nou».

Tretze anys no s'anuncien com una boda nova

Al ròtol hi va «Marta i Pau, 13 anys», amb l'any del casament a sota. No hi va «la nostra boda»: els convidats ja van venir a la primera i ho noten de seguida. Si hi ha renovació de vots, escriu «renovació de vots» i l'hora de la cerimònia. Si només hi ha sopar, escriu «sopar» i l'hora de l'aperitiu. Barrejar les dues coses fa que la gent arribi quan no toca. Una broma suau a la frase hi cap («seguim amb el mateix nus»); un acudit sobre divorcis o sobre el preu del sopar, no.

El codi de vestimenta es demana, no s'imposa. Ningú no ha de comprar roba per a un sopar d'aniversari, i això s'ha de dir amb totes les lletres. Dona una sortida concreta a la mateixa frase i col·loca-ho abans del menú: la roba es decideix a casa, el menú el decideix qui convida. L'ordre del text també és protocol.

L'encaix el porta la parella. La invitació només ha de dir què passa, on i a quina hora.

El sobre ja no decideix qui està convidat

Que la invitació arribi per un enllaç no trenca cap norma: el que demana l'etiqueta és que arribi a temps i que s'entengui. Si canvies l'hora o el restaurant, el mateix enllaç mostra la versió actualitzada i ningú no es presenta al lloc antic. Per als qui guarden records, la combinació sensata és enllaç per a tothom i dues o tres còpies impreses per als avis, que les miraran a la prestatgeria. I una data límit clara, amb una pregunta per persona: «confirmeu abans del 3 de maig». Les respostes arriben dins la mateixa invitació, en una llista ordenada, i no has de comptar missatges a mà. Si algú no contesta, es truca. A l'editor tens un camp per al ròtol, un per als noms, un per a la data, un per a la frase i un per al lloc. Tria un disseny, prova'l gratis i publica l'enllaç.